divendres, 17 de juny de 2016

ÉS POSSIBLE UN PACTE D’ESQUERRES DESPRÉS DEL 26-J

Possible sí, provable, no.

Tal com s’ha pogut veure durant els darrers anys, el mal anomenats anys de la crisi, la política actual té molt que veure amb l’economia.
Pes pitjors decisions que s’han pres durant els darrers 8 anys, totes, absolutament totes, sé poden quantificar en diners: rescats al bancs, retallades... I a sobre la corrupció que s’ha posat al descobert, encara que molta tenia els seus orígens amb els anys anomenats de bonança econòmica o de la bombolla immobiliària també es podria quantificar, tal i com va dir fa unes setmanes Pepa Buenos a la SER.
La majoria dels polítics no tenen llibertat d’actuació i la majoria de les mesures que prenen estan condicionades per les multinacionals i grans empreses i, per exemple, en el cas d’Espanya per les empreses que formen l’exclusiu grup de l’IBEX 35.
Totes les enquestes venen a dir que el PP guanyarà, però que la suma del PP i C’s no dóna la majoria suficient (més o menys com ja va passar amb el PSOE + C’s) Si sumessin els dos partits de la dreta, de ben segur tindríem un president del PP 4 anys més. Potser no es diria Mariano Rajoy Brey, però seria del PP.
Les mateixes enquestes també diuen que la suma de Podemos i el PSOE (poso davant la formació lila perquè sembla que traurà millors resultats que els socialistes) si que sumarien o al menys conformarien una majoria suficient que amb l’abstenció d’alguna formació minoritària, n’hi hauria prou per a conformar un nou govern.
Però el dilema és, si guanya Podemos, obtindran el suport del PSOE per a que Pablo Iglesias sigui el nou president del govern d’Espanya? Pablo Iglesias demana generositat i aparcar velles rancúnies, però sé fa molt difícil creure que el PSOE li acabi donant un suport que no van aconseguir a la inversa només fa uns mesos.
Un dels dubtes que me genera el no pacte entre el PSOE i Podemos és el de qui va fallar a qui. Segons els socialistes, la culpa és dels podemitos i segons aquests del PSOE. Potser la solució seria posar-los als dos dintre d’una gàbia amb lleons a veure si algú acabava confessant el que va passar exactament... Me temo que tots dos acabarien devorats pels lleons abans de dir la veritat... Això si no matava l’un a l’altre primer!
L’altra combinació que sumaria seria la del PP i el PSOE. És la més desitjada per l’empresariat espanyol i per la majoria de governs d’arreu del món. És el que s’ha vingut a anomenar la gran coalició.
Si finalment fos l’única solució possible per a desencallar la incertesa dels darrers 6 mesos, un dels partits seria guanyador i l’altre el gran perdedor. El guanyador seria el PP, ja que Rajoy tornaria a ser investit president del govern. I el PSOE seria el gran perdedor perquè les bases del partit no perdonarien una jugada com aquesta. Seria, deixem-ho clar, el principi de la fi del partit més històric d’Espanya.
Són molts el que me pregunten si crec possible la gran coalició... Jo no la veig, però en política tot és possible.
I si finalment no s’arriba a cap acord? Si tornem a tenir un panorama similar al de després de les eleccions del 20-D? Seria possible la convocatòria d’unes noves eleccions?
Com he dit unes línies més amunt, en política tot és possible, fins i tot unes terceres eleccions en un any. La possibilitat és real... Potser fins i tot més real que acabi havent-hi un pacte d’esquerres.
Si voleu podeu llegir l’article que va publicar dimecres el Periódico del director adjunt Juancho DumallI si anem a unes terceres eleccions?