dilluns, 27 de juny de 2016

ESPANYA VOTA CORRUPCIÓ

Col·legi electoral del Museu de les TT.E. 
Sempre he pensat que tenim els que ens mereixem. Si el partit més corrupte d’Europa guanya vots i escons respecte a les generals de fa 6 mesos per alguna cosa serà. Culpables? Con diria Rajoy: Tots els espanyols... Encara que a mi no m’agrada generalitzar, però si no són tots, som molts, una gran majoria.
He estat 6 mesos dient que el que era prioritari per aquest país era fer fora a Rajoy. Però sigui pel que sigui, PSOE i Podemos no es van posar d’acord i d’aquí que es repetissin les eleccions.
No obstant, ahir, jo mateix, no vaig votar en clau de canvi. Per una vegada potser no vaig ser conseqüent amb el meu criteri... O potser sí... Ahir vaig votar un partit que no va treure cap representació. I si vaig votar així va ser perquè cap dels que podia haver votat me donaven la suficient confiança. I no vaig ser l'únic... 
De fet, quina confiança té poden donar unes persones que han demostrat que es mouen més per interessos propis què no pensant amb els ciutadans que són els que els hi paguen. Això sí, a l’hora de repartir responsabilitats, uns ne tenen més que els altres, encara que les urnes no ho hagin reflectit exactament així.
Al començament de la nit electoral semblava que, a partir d’avui, tindríem la mateixa cançó que hem tingut durant molts de mesos. Amb petites variacions de forma, això sempre passa, però bàsicament igual. Però al final de la nit es va visualitzar el gran canvi. El PP guanyava 14 diputats respecte a les eleccions del 20-D, la qual cosa el reforça en la seva condició de tornar a governar-nos. Heu vist que he posat governar-nos en cursiva... Això és perquè per a mi el que ha fet Rajoy no ha estat governar sinó desgovernar... Però no tothom ho veu igual...
A la portada del meu diari de referència (ja sabeu, el Periódico), entre els titulars he visualitzat dues paraules que me semblen claus: depèn i fracassa.
Primer titular: El PP amplia la seva majoria a costa de C’s, però la governabilitat depèn del PSOE.
Segon titular: Pablo Iglesias fracassa en el seu intent de fer el ‘sorpasso’ als socialistes.
La veritat, ara mateix no voldria estar a la pell de Pedro Sánchez. Tot i que pot mirar de governar amb l’ajuda de Podemos, la pèrdua d’escons, sumada als que ha guanyat el PP, el desacrediten enormement. A part d’això, si governés i no ho fes molt bé (amb un aprovat no en tindria prou), la victòria del PP dintre de 4 anys seria aclaparadora.
L’altra possibilitat és abstenir-se i deixar governar el PP. En aquest cas, com reaccionaran el seus votants, (els pocs que ja li van quedant...) Però també els seus rivals... Està preparat Sánchez per a continuar rebent de la dreta i de l’esquerra?
El fracàs estrepitós ha estat el de Pablo Iglesias. Va jugar la carta de tornar a unes noves eleccions amb el convenciment de que superaria al PSOE. Durant tota la campanya electoral les enquestes així ho pronosticaven ja que la suma de Podemos i Izquierda Unida (Unidos Podemos) feia preveure que es guanyarien escons a moltes circumscripcions on s’havien quedat a les portes d’obtenir-ne un més. Però a l’hora de la veritat no ha estat així. Les empreses de demoscòpia s’han equivocat com mai. Diuen que ha estat per culpa de molts votants d’IU que han vist la coalició com una absorció per part de Podemos. És curiós que els militants d’IU van votar majoritàriament a favor de la coalició (un percentatge molt superior al dels militants de Podemos) i, en canvi, a l’hora de la veritat el recolzament dels simpatitzants i votants no ha tingut res a veure.
A qualsevol país democràticament avançat (Espanya no ho és), avui dimitirien dos dels principals líders: Pablo Iglesias i Albert Rivera (el gran perdedor de la jornada electoral) Però com que aquí no dimiteix ningú, molt me temo que seguiran al capdavant de les seves formacions.
Me sorprèn molt la valoració de Podemos: Ja es donarà una altra situació per al canvi...        
Com diuen els castellans No hay mal que cien años dure. Ni el Partit Revolucionari Institucional de Mèxic ha estat sempre al poder. De fet ho va estar de forma ininterrompuda més de 80 anys...