dilluns, 13 de juny de 2016

Monument a la maldat

JORDI MERCADER
Periodista.

Cap batalla hauria de ser mereixedora d’un monument. Tampoc la de l’Ebre, però donat que la consulta no vinculant celebrada a Tortosa ha donat per bona l’opció de mantenir i reinterpretar les dues agulles commemoratives, caldrà buscar-los un sentit. A menys que s’imposin les tesis dels que han considerat la consulta «innecessària», «un insult als valors democràtics» o un «impediment» a la seva voluntat de retirar-lo. Entre les moltes virtuts dels catalans, comença a consolidar-se en alguns un vici molt poc elegant: pretendre donar classes de democràcia als altres.
La frivolització del franquisme a què apel·lava Òmnium per argumentar la seva contrarietat per la consulta tortosina també pot donar-se si ens entestem a valorar els anys de Franco com una plaga bíblica de falta de llibertats arribada de fora, sense base social al nostre país. De catalans sempre n’hi ha hagut de totes classes, fins i tot de franquistes, molt probablement en proporció similar a la resta d’Espanya, encara que ara ens costi d’acceptar. Ho devien ser per convicció, per conveniència, la majoria per resignació o per sobreviure. I hi va haver qui no ho va ser mai i qui va lluitar fins a la mort contra la dictadura.
Com que hem de ser respectuosos amb la consulta, el monument es podria dedicar a la memòria dels catalans que van patir amb resignació i dignitat la llarga nit del franquisme. Per una vegada, fugim del blanc impol·lut dels herois i el negre tenebrós dels botxins, ressaltem el valor social del gris, del ciutadà invisible i majoritari, recordem-nos d’aquells que no van poder claudicar de viure a pesar de tenir plena consciència d’estar malvivint. Que el monument fos inaugurat pel Caudillo no s’hauria d’interpretar com un agreujant, més aviat com una oportunitat. Siguem pràctics, quina venjança històrica pot ser millor que convertir la seva obra en un recordatori de la seva maldat.