dimecres, 22 de juny de 2016

PSOE: ¿Encara necessari?

JOAN TAPIA
Periodista

Pedro Sánchez vol que el seu partit recuperi la confiança i sigui el motor de sortida de la crisi de la democràcia


Després del 20-D només Pedro Sánchez i Albert Rivera van arribar a un pacte per formar govern. Però va resultar estèril per la pinça de Podem i el PP. Ara el PSOE no s’està beneficiant d’aquell intent i en l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) baixa un punt, i Units Podem el desplaça del segon lloc. És cert que sumant els vots de Podem i IU això ja hauria passat el 20-D, però que el CIS pronostiqui el sorpasso en escons ha caigut com una puntada de peu a l’estómac a la cúpula socialista.
  Sánchez creu que el que passa és que els que més ho han intentat ara són els més cansats però que això no passarà. El CIS certifica també un 32% d’indecisos i al final el vot socialista es mobilitzarà. ¿Per què l’esforç de pacte i l’intent de formar govern no han impulsat el PSOE? Hi ha tres raons clares. L’últim Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va acabar malament i sense defensar-se. El «No ens fallis» de la nit de la victòria del 2004 ja no estava ni en el record. Dos, la guerra intestina amb uns barons (o virreis) de poca talla. Un partit dividit perd ganxo encara que el líder ho faci bé.
  Però també –tercera raó–perquè l’intent no només va fracassar, sinó que Sánchez va perdre autoritat a l’estar pendent de Pablo Iglesias fins al final. En el seu equip admeten que després de la segona votació havia d’haver fixat un termini taxatiu i que la foto (exigida per Iglesias) del passeig per la carrera de San Jerónimo (pel davant del Congrés) no havia d’haver-se produït sense garanties prèvies de pacte: «Pedro va ser enganyat, va perdre autoritat i va ajudar així a magnificar la figura d’Iglesias».
  Però, segons el CIS, el PSOE és el partit més pròxim a l’elector mitjà, Sánchez és més valorat que Iglesias i que Rajoy i l’enquesta certifica que el 20-D molts electors
 es van decidir en els últims dies: «Pedro lluitarà fins al final i fins i tot els barons més reticents –espantats– remaran ara per mobilitzar». Té punts a favor i punts en contra.

1. ECONOMIA: APROVAT PERÒ...

Amb l’ajuda d’un equip comandat pel prestigiós economista Jordi Sevilla, s’ha elaborat un programa realista per esmenar els errors socials del PP. I amb idees assenyades sobre una cosa fonamental com el futur de les pensions. Es pretén flexibilitzar però no trencar la disciplina europea. Espanya no pot ser Grècia. És seriós dir que no es pot abaixar impostos perquè s’ha de mantenir la cohesió social.
  Però li costa admetre que la devaluació interna era inevitable i que la reforma laboral ha permès recuperar ocupació encara que amb salaris menors.

2. CATALUNYA: NOTABLE PERÒ...

Davant una situació bloquejada per la sentència del Constitucional, el tancament posterior del PP i l’aposta d’independència exprés d’Artur Mas, Sánchez ha fet gestos significatius de voluntat de diàleg i ha detallat passos de la reforma constitucional que proposa. Segurament és l’única via d’escapament a un xoc de trens de conseqüències molt negatives per a Catalunya i per a Espanya. A més a més ha teixit una complicitat de fons amb el PSC i Miquel Iceta.
  Però… l’ambient a Catalunya és de desconfiança. Per la gestió de Zapatero amb l’Estatut del 2006 i pel seguidisme respecte al PP d’alguns dirigents del PSOE. I una part del PSC es va rendir a l’agit-prop independentista i va marxar. Encara que el PSC aguanta en tercera posició i amb tendència a l’alça, la protesta d’Ada Colau i la seva aliança amb Iglesias té més vent a favor. Referèndum, encara que sigui sense atrevir-se a dir si per anar-se’n o per quedar-se, sona millor que «singularitat». La «desafecció» denunciada per José Montilla fa anys exigia més contundència. Era difícil perquè el PP ataca a la resta d’Espanya amb nacionalisme anticatalanista, però…

3. CAPACITAT DE DIÀLEG: ALTA PERÒ...

Va guanyar contra pronòstic, trepitjant el terreny i teixint aliances, les primeres primàries socialistes per elegir secretari general. Després ha sabut resistir bé la pressió política i mediàtica del PP i de l’independentisme català. En les municipals i autonòmiques el PSOE va recuperar terreny i va pactar amb les noves forces d’esquerra. Va tenir també un bon resultat el 20-D tenint en compte la irrupció de dos partits nous. I va aconseguir després, amb un equip negociador plural i solvent, un difícil pacte amb els liberals d’Albert Rivera sense tancar la porta a Podem.
  Però… va infravalorar que Iglesias estava més interessat a avançar el PSOE, encara que això impliqués que seguís governant la dreta. I té excessos de rigidesa, alguns en diuen «suficiència madrilenya». Algun pacte intern amb els barons del PSOE era imprescindible. Els culpables i
irresponsables no en tenen mai tota la culpa. Definir-se com a alternativa al PP no exigia tampoc la dogmàtica negativa a tota col·laboració que no fos
un pacte d’Estat. En això (terrorisme) ha estat millor que Rajoy, com Rodríguez Zapatero a l’oposició amb José María Aznar. Va ser un greu error dir a Rajoy: «Vostè no és una persona decent». Hauria sigut més hàbil preguntar-li per les raons d’aquell SMS a Bárcenas: «Luis, sigues fort».