dissabte, 25 de juny de 2016

Quatre enquestes apunten a un seriós error de Rajoy

JOAN TAPIA
Periodista

El Congrés que sortirà del 26-J estarà més a l'esquerra que l'elegit al desembre


La decisió de Mariano Rajoy de no acceptar l’encàrrec reial i renunciar a la investidura es va deure a dos càlculs arriscats. El primer era que Pedro Sánchez no seria investit perquè no aconseguiria ni l’abstenció de Pablo Iglesias. El segon, que caldria repetir eleccions i llavors les seves opcions millorarien. La primera aposta es va complir amb precisió matemàtica. El PP i Podem van votar junts dues vegades contra la investidura de Sánchez, que es va havesr d’empassar la derrota. La pinça havia funcionat.
Però la segona aposta –que el PP i Rajoy quedessin més ben situats el 26-J– pinta malament segons els pronòstics de ni més ni menys que quatre enquestes dels últims dies: la del CIS de dijous, la de 'La Vanguardia' i 'El País' de diumenge i la d’aquest diari d’ahir. Totes quatre coincideixen en diverses coses. Una, que el PP es queda gairebé igual i fins i tot pot retrocedir una mica en diputats. Dues, que la suma del PP i C’s tornarà a ser insuficient per a la investidura, amb l’agreujant que en aquest temps Albert Rivera ha anat incrementat el seu rebuig que Rajoy pugui encapçalar el govern regenerador que exigeix C’s.
La tercera dada és la més rellevant. Encara que no hi ha grans modificacions d’intenció de vot, la unió de Podem i IU provoca un canvi rellevant en la composició del Congrés. El 20-D la dreta va obtenir un raquític avantatge. El PP i C’s sumaven 163 escons mentre que el PSOE, Podem i IU es quedaven en 161. Ara les tornes s’han invertit. El bloc de centredreta sumarà (segons els sondejos citats) un mínim de 153 escons i un màxim de 163 (com el 20-D). Però per contra l’esquerra arribarà a un mínim de 164 (un més que la dreta) i un màxim de 172, a només 4 de la majoria absoluta.
A més, encara que això del 'sorpasso' encara s’ha de veure, el que sembla indubtable és que Podem tindrà més diputats i el PSOE en perdrà algun. No és el millor escenari ni per al PP ni per a un govern conservador o una gran coalició.
Anem al límit. Encara que el PSOE s’abstingués a favor de Rajoy o d’un altre candidat del PP, ¿com podria governar la dreta amb uns 170 diputats d’esquerres més els d’ERC, CDC i PNB? Sembla missió impossible.

Apostar per repetir eleccions ha sigut, segons les últimes enquestes, una opció més aventurera que assenyada

El que passa és que a tot Occident bufa un fort vent de protesta com a conseqüència d’una sortida de la crisi –quan n’hi ha hagut– amb expectatives menys engrescadores i més complicades que abans.Donald Trump ha guanyat les primàries republicanes, l’extrema dreta austríaca ha estat a un mil·límetre de col·locar un dels seus a la presidència del país, i les enquestes apunten ara a un triomf del 'Brexit' el pròxim 23 de juny. La causa comuna és la protesta que a Espanya –com abans a Grècia– l’encapçala un partit de confús anticapitalisme.
A més, quan els partits de govern, que tenen com a missió governar, no compleixen amb el seu primer deure de formar govern –el PP per renúncia voluntària i el PSOE per suma insuficient– és normal que els partits de protesta tendeixin a l’alça.
Apostar per repetir les eleccions ha sigut, doncs –segons les últimes enquestes–, una opció més aventurera que assenyada perquè el Parlament serà més d’esquerres. I més encara si hi ha sorpasso. Un altre govern de Rajoy, o fins i tot un del PP que sacrifiqui Rajoy, sembla avui més difícil que després del 20-D. Però no ens precipitem perquè la campanya acaba de començar i l’altra vegada una tercera part dels ciutadans hi van decidir el seu vot.
Per una altra part, si el 23 de juny triomfés el 'Brexit', la força de la protesta es podria veure frenada per un previsible clima de pànic als mercats. ¿L’error del conservador Cameron trauria així les castanyes del foc al conservador Rajoy?