dimarts, 28 de juny de 2016

Quin país vull

JORDI ÉVOLE
Periodista

No és mala ocasió, a pocs dies de votar, per imaginar-me el país que vull, que s'assembla molt poc al que tinc.
Vull un país que trenqui els pronòstics i que diumenge que ve, malgrat el pont, vagi a votar fins i tot més del que ho va fer l'última vegada, per demostrar als gurus que tot ho saben que no ho saben tot.
Vull un país que castigui els corruptes, des dels que et pregunten si vols la factura sense IVA fins als que van decidir que Panamà podia ser la seva pàtria.
Vull un país on una empresa amb grans beneficis no acomiadi treballadors per tenir més beneficis.
Vull un país on l'educació i la sanitat públiques no siguin arma electoral ni patrimoni de ningú.
Vull un país on l'incendi d'un abocador de pneumàtics tingui conseqüències i no es quedi en simple fum.
Vull un país que pertanyi a una UE que respecti els drets humans, i que no converteixi el seu mar en la fossa més gran del món.
Vull un país on l'esquerra sigui capaç de posar-se d'acord, i on no es compleixi la màxima que em repetia el meu avi: «L'esquerra només està unida a la presó».
Vull un país on es governi més per consens que per decret, sense corrons ni majories absolutes, ni d'esquerres ni de dretes, sense que ningú pensi «o jo o el caos».
Vull un país on cap partit s'apropiï dels seus símbols, ja siguin banderes, himnes o equips de futbol, ja siguin seleccions nacionals, autonòmiques o clubs. Un país on es deixi de futbolitzar la política d'una forma tan grotesca.
Vull un país que s'indigni menys amb la derrota del seu equip, i més amb els cracsque defrauden hisenda o s'envien whatsaps amb prostitutes menors d'edat.
Mentir en campanya
Vull un país on recolzar la cultura no sigui motiu perquè et diguin que si ets «dels de la cella».
Vull un país amb diaris que quan els obri no sàpiga el que em trobaré, ni televisions que converteixin l'enfrontament en contingut, pensant que així ho vol la gent.
Vull un país que quan estigui en campanya no hi hagi mentides vulgars sobre llengües o privilegis que busquen l'enfrontament entre territoris la gent dels quals no està enfrontada.
Vull un país que tingui uns dirigents que s'assemblin més a la ciutadania, molt menys crispada.
Vull un país on ser d'un altre partit no et converteixi en un enemic, superi aquesta divisió que sembla congènita però que algun dia hauríem de vèncer per no perdre tantes energies en disputes inútils.
Vull un país que dilluns que ve es llevi tranquil, sense el soroll que normalment ho embolcalla tot.
Jo crec que tampoc demano tant, però ja veuran com aquest país se'ns torna a negar. Deu ser que l'altre és més entretingut.