divendres, 29 de juliol de 2016

DIVIDEIX I VENCERÀS

Hi ha un principi estratègic bàsic que diu: Divideix i venceràs. Però pitjor és encara no voler unir-se i mirar de fer cadascú la guerrapel seu compte.
Ho dic per una senzilla raó: la manca de consens que hi ha al voltant de l’N-340 i la gratuïtat de l’AP-7 on, sembla, els veïns demanen una cosa mentre els polítics (o una part dels polítics) sembla que en volen una altra.
L’alta sinistralitat de la nacional (N-340) va portar a la Federació de Veïns d’Amposta a mobilitzar-se per a reclamar, des del primer dia, la gratuïtat de l’autopista (AP-7), una via que ja hauria de tenir una gestió pública i que encara segueix gestionada per una empresa privada (Abertis)  
En un primer moment la Federació de Veïns de Tortosa es va unir a la d’Amposta, però se’n desmarcà ràpidament. Si fos malfiat, pensaria que va tenir pressions per part de l’alcalde Ferran Bel, però segur que no va ser així. El primer tal de la nacional va tenir lloc el mes de setembre de 2015.  
Els polítics del territori, encapçalats per molts d’alcalde van voler agafar protagonisme i van iniciar pel seu compte una lluita contra la nacional, però en lloc de reclamar la gratuïtat de l’autopista, van reclamar que s’acabés l’A-7 que, com sabeu és l’autovia que està aturada a l’Hospitalet de l’Infant pel N i a Cabanes pel S. També es van manifestar.
En canvi, al País Valencià, també són les associacions de veïns les que porten el comandament de la reivindicació i aquí, una bona part dels ajuntaments, han fet pinya al costat del moviment veïnal.
La resposta del govern central per a reduir la sinistralitat va ser tan elemental com irritant per als usuaris de la nacional: la planificació d’11 rotondes i una doble ratlla continua entre l’Hospitalet de l’Infant on l’A-7 es converteix en l’N-340 i l’Aldea. Això fa que els avançaments siguin impossibles i que la circulació s’alenteix considerablement al ritme dels vehicles més lents que hi circulin (sobre tot camions) I quina és la conseqüència immediat d’aquest fet? Què els conductors optin per l’autopista amb el consegüent negoci extra que això els reporta.  
Des d’aquell ja llunyà mes de setembre, els talls s’han anat produint de forma ininterrompuda tots els dijous a l’Ametlla de Mar i les Cases d’Alcanar. Més tar a Vinaròs, fins que el governador civil de Castelló va prohibir que es fes i va haver de fer-se uns quilòmetres més enllà, al punt exacte on comença Catalunya. I, finalment, dilluns 18 de juliol i de forma diària (tret de dijous que s’han seguit fent als llocs habituals), la nacional s’ha tallat a la sortida d’Amposta cap a la Ràpita.
Paral·lelament, alcaldes de la província van signar el pacte de Berà on es demana pràcticament el mateix, però també instaven a l’administració a acabar l’autovia. Avui ha tingut lloc pels voltants de l’Arc de Berà un tall promogut pels alcaldes. La divisió entre les dues mobilitzacions és força evident.
A hores d’ara encara no sé quins alcaldes ebrencs s’han desplaçat fins Altafulla, però crida poderosament l’atenció que tenint mobilitzacions periòdiques al costat de casa, prefereixen fer un recorregut més llarg i cremar més gasolina. Això si, tindran un protagonisme que aquí no tenen. Les teles i la premsa en general se'n ocuparant de que surtint tots ben guapos. 
Però segur que aquells que s’ho miren a més distància i se’n adonen de l’evident divisió, es deuen d’estar partint el pit i pensant el que pensaríem tots d’estar al seu lloc: quina colla de babaus que són la gent de l’Ebre!  
I no me direu que no els hi falta raó. El que m’empipa és que ens posin a tots al mateix sac: als polítics que es volen marcar untanto aprofitant-se d’una situació que no han creat i als que hi anem de forma desinteressada i no esperem res a canvi. Bé de tant en tant algun renec... 

Potser el títol més encertat haguès estat: DIVIDITS NO ES GUANYA!