SISCU BAIGES
Periodista
La notícia que l’expresident de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha estat contractat pel grup Goldman Sachsafavoreix els arguments dels que sostenen que els polítics europeus són simples titelles en mans del poder financer. Aquesta societat financera va ser creada per Marcus Goldman a Nova York el 1869 i va anar creixent amb el pas dels anys fins a convertir-se en una d’aquelles entitats considerades ‘massa grans per caure’ que estan en la base de la crisi econòmica que va esclatar el 2008.
Goldman Sachs està acusada de ser una de les causants d’aquell esclat per la seva participació en les operacions vinculades a la creació de hipoteques escombraria. També va ajudar el Govern de Grècia a dissimular la magnitud del seu dèficit, actuació que està a la base de la catàstrofe humanitària i social que viu el país des d’aleshores.
Durao Barroso era president de Portugal i va decidir abandonar el càrrec per assumir la presidència de la Comissió Europea. Corria l’any 2004 i va dirigir la Comissió durant 10 anys. Un any i mig després de la seva substitució per Jean-Claude Juncker ha acceptat ser president no executiu de Goldman Sachs Internacional, amb seu a Londres.
Li han plogut les crítiques dels que consideren que fa molt de mal als partidaris d’una Europa que defensi els interessos dels ciutadans i no els dels bancs. Són crítiques comprensibles. Qui ha estat durant deu anys màxim representant de la ciutadania europea no pot pretendre que la seva opció personal sigui aplaudida per milions d’europeus que han vist com perdien qualitat de vida mentre els dirigents de bancs com Goldman Sachs seguien cobrant sous desorbitats.
Com a president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso cobrava 350.000 euros l’any. Era un bon sou. Goldman Sachs li pot pagar fins a 5 milions d’euros cada any. Davant les crítiques, ha respost que “si em quedo a la política, està malament perquè visc a costa de l’Estat, i si me’n vaig a l’empresa privada està malament perquè m’estic aprofitant de l’experiència adquirida en la vida política”. “Conec bé la Unió Europea i també conec relativament bé l’ambient del Regne Unit. Si el meu consell pot ser útil en aquestes circumstàncies, estic llest per contribuir-hi, evidentment”, ha afegit. Contribuir que els accionistes de Goldman Sachs guanyin més diners, és clar. Encara que sigui a canvi dels interessos i la dignitat dels milions d’europeus que durant deu anys li van pagar el sou. Un sou quinze vegades inferior al que li pagaran ara els seus nous amos de Goldman Sachs.
Nous?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada