diumenge, 17 de juliol de 2016

‘ELS AVIS FLORENCI’

L'Ametlla de Mar. 
Després de passar una setmana al S de França sense tenir notícies del país, al passar la duana el mòbil va començar a fer tota classe de sons: missatges, entrades i comentaris a les xarxes socials, etc. Durant uns instants va ser un no parar.
M’havia de posar al dia, així que vaig anar descartant tot allò que no m’aportava res i només vaig contestar aquells missatges personals, encara que no fossin importants.
Una de les primeres coses que vaig fer va ser interessar-me per la salut d’una companya de treball:

-Estic millor, gràcies. Penso que prompte podré tornar a treballar...

Li vaig dir que havia estar desconnectat durant una setmana...

-Rajoy ja és president..?

-No, encara no... Saps que han tancat a la presó a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar? La Guardia Civil també va registrar les dependències de l’Ajuntament de Tortosa però no hi van trobar res... De moment... 

No ho sabia, però tampoc me va estranyar. Pels antecedents que tenia sobre el tema podien es podia esperar una notícia així.
La corrupció política poc a poc es va anar estenent pel país com una taca d’oli. Primer semblava que coses així només passaven a Barcelona i d’altres grans poblacions: Santa Coloma de Gramenet, Sabadell... Pels pobles més menuts, tot i que sé sospitava, semblava que la fiscalia no actuaria mai, però al final també s’ha arribat al nostre territori  
El primer gran cas de la província es va produir a Reus. Es tracta de l’Innova que, tot i que va néixer amb un govern socialista al capdavant de l’ajuntament, el seu cervell de socialista en tenia ben poc. Les ramificacions de l’Innova van arribar fins a Roquetes, concretament van esquitxar al propietari d’una empresa d’ambulàncies.
Només uns dies abans de començar la campanya electoral de les municipals de l’any passat, la Guardia Civil va escorcollar l’Ajuntament d’Amposta i l’Hospital Comarcal, integrar dintre del grup Innova...
Sobre l’empresa Efial (que seria el centre de l’huracà d’una sèrie de presumptes contractacions irregulars fetes pels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa, però també pels d’Ascó i l’Hospitalet de l’Infant-Vandellòs), se’n va començar a sentir a parlar fa un parell d’anys a Torredembarra. Allí, una regidora d’ERC va denunciar uns hipotètics tripijocs entre l’ajuntament i dita empresa. El tema va acabar amb l’alcalde Daniel Massaguer a la presó.
Andreu Martí era l’alcalde de l’Ametlla de Mar quan es van produir les presumptes contractacions irregulars. Tot i que només l’he tractat superficialment, el conec personalment. També conec a unes tietes seves que van dir-me això abans de que l’any 2011 tornés a guanyar per majoria absoluta.

-A veure si torna a guanyar... Treballa molt pel poble i s’ho mereix...

Frases així les he escoltat moltes vegades i normalment sempre han fet referència a alcaldes d’aquells que s’anomenen populistes però que solen actuar com autèntics cacics locals.
Tornant a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, hi ha una cosa que no me quadra. Segons les informacions periodístiques entre el 2010 i 2012 es van fer dos contractes amb Efial per un import superior a 850.000 euros. En canvi l’exalcalde tindria 2,3 milions d’euros a Andorra a part d’un parell d’empreses a Panamà.
Quan es tenen comptes a l’estranger (Andorra, Suïssa, Mònaco...) només pot ser per dues raons: o perquè no confien amb la solvència de la banca del país o perquè la seva procedència no està clara.
Per tant, aquí hi cap una pregunta: Si comissió irregular que s’emportava l’ajuntament (o s’hauria de parlar directament de l’alcalde?) era d’un 5%, d’on surten la resta des diners?
Tot i que sempre se parla de finançament i comissions irregulars, s’hauria de parlar directament de robatori. Perquè el que fan els polítics com l’Andreu Martí  és embutxacar-se un bon grapat de calerons que surten de les arques municipals (ajuntament), van a parar a mans privades (empresa contractant) que, a la vegada, agraeixen la mediació de l’alcalde de torn fent-li arribar una part. L’acte es diu sense embuts: ROBAR AL POBLE.

Ara només cal esperar per veure si també ho justifica com una herència del seu pare, tal i com ho va fer Jordi Pujol declarar que la seva fortuna a Andorra procedia d’una deixa de l’avi Florenci (el seu progenitor)