dimecres, 27 de juliol del 2016

LA FAL•LÀCIA DE L’A-7

Un dels principis bàsics de l’escriptura és no donar res per suposat. Entenc que la majoria dels  meus lectors quan parlo de l’A-7 saben que m’estic referint a l’autovia en contraposició de l’AP-7 que és l’autopista de tota la vida. Ironies de la vida o maldats (ves a saber!) han fet que es diguin pràcticament igual la via ràpida que fa anys creua el nostre territori i la via lenta que de tan lenta que és ni tan sols hi arriba...
Com sabeu l’A -7 porta anys aturada. Pel N quan tot just arriba a les terres de l’Ebre, allà per on acaba el terme de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant i pel S al terme de Cabanes que, per aquells que no ho sàpiguen és on està l’aeroport intercontinental de Castelló. Casualment...
Diuen els tècnics que el gran escull és creuar l’Ebre... Com si fos el primer pont que es construís per a superar-lo...
Tot i que mentre s’estava construint l’autovia la veritat és que no hi va haver consens territorial (quina novetat!), m’agradaria saber exactament el motiu pel qual porta tanys anys aturada. Quan alguna infraestructura està considerada d’interès general i bàsica, els problemes s’arreglen en un tres i no res... Sembla que no és el cas.
Ho he explicat moltes vegades, però com veig que darrerament tinc molts més lectors i segur que una part d’aquests no ho saben, ho tornaré a explicar.
Els pobles del territori van ser incapaços de posar-se d’acord sobre el punt exacte per on havia de creuar l’Ebre. El punt idoni era per l’alçada de Campredó (no cal ser massa entès per adonar-se’n), però la ciutadania de Campredó s’hi oposava perquè separava el poble dels nuclis de Font de Quinto i Raval del Pom.
Tortosa tampoc ho posava fàcil, ja que volia que passés el més prop possible del seu casc urbà, la qual cosa, d’entrada, sembla força inversemblant, ja que per lògica hauria de passar per allà on l’orografia fos més favorable. I per acabar-ho d’arrodonir l’alcalde d’aquella època de Camarles Carmelo Redó volia que passes per davant de casa seva.
A la comarca del Montsià les coses no pintaven molt millor. Tot i que l’entrada natural hauria de ser entre la Sénia i Sant Rafel i continuar recte creuant el Pla de la Galera, Jaume Antich pretenia que baixés fins Ulldecona i des d’allí continuar cap a Santa Bàrbara. A part d’això, entre la Sénia i la Galera, sembla que hi ha una zona de nidificació de l’esparver cendrós i els grups ecologistes de la zona volien que es desplacés uns centenars de metres. Però aquest punt era un contratemps menor davant d'els altres.
Sigui quin sigui el motiu pel qual ha estat tants anys aturada, pensar que ara que hi ha una certa oposició al territori i al País Valencià a que sé renovi la concessió actual de l’AP-7 (autopista, es clar), s’aconseguirà desencallar el tema de l’autovia em sona a fal•làcia (clar i català)
Una classe política que han estat incapaç de desencallar el tema en prop de 15 anys que fa que dura, no pot prometre ara un ràpida solució només per a buscar una alternativa (contradient així) el que reclamen les plataformes veïnals.
Si el que temen els polítics (o determinats polítics) és que surti a la llum la incompetència i les mancances que durant tants i tants anys han posat en evidència, potser en lloc d’afirmar que són els representants del territori, haurien d’acceptar que són la veu dels seus respectius partits i els lacais del poder econòmic que és qui realment remena les cireres (pren les principals decisions econòmiques del país)
Per tant, és imprescindible que els polítics territorials agafin consciència de la situació i sobre tot de les necessitats que té el territori. I que són moltes! De moment el més immediat és recolzar les reivindicacions veïnals sobre la gratuïtat de l’AP-7. Què després resulta que s’acaba l’A-7... Ben vinguda sigui, però no ens podem estar esperant 15 anys més!
O hi ha algun polític que ens pugui garantir (amb document notarial) que l’A-7 es construirà en un termini raonablment curt... (6 mesos, un any, any i mig...)

El que deia: una fal•làcia...