dilluns, 15 d’agost de 2016

De Mas a Forcadell

ALBERT SÁEZ
Director adjunt

Els que no es prenen seriosament això de la independència de Catalunya tendeixen a pensar que és un assumpte personal. Durant mesos, els autors de la teoria del suflé independentista van posar Artur Mas en el punt de mira. Els mortadel·los de l’operació Catalunya van furgar en el seu passat i van airejar el que van poder fins que van trobar el filó del seu mentor polític, Jordi Pujol. Per a ells, l’objectiu a batre era Mas. No van fer cap altra cosa que aconseguir que sigui un dels pocs polítics que va retallar serveis públics i va consumar la seva reelecció. Finalment, el van imputarper una decisió política, la consulta del 9-N, i la CUP va fer la resta. Fins al congrés catàrtic del seu partit, Mas era l’aspirant oficial a màrtir del procés independentista. Des d’aleshores, i amb el fiscal refredant la seva entrada a presó, aquest lloc podria estar vacant.
Però l’immobilisme hispànic és gairebé tan persistent en els propis errors com l’independentisme. Així que en el moment en què elsfalla la carta de Mas han posat en circulació Carme Forcadellcom a candidata a ser la màrtir oficial. Des de dimecres passat, algunes veus clamen pel seu immediat processament penal i, eventualment, per la seva inhabilitació. Tant és així que fins i tot els sembla perillós que marxi de vacances a Etiòpia. Se la imaginen exiliada, suposo.
Podem discutir si abans va ser la gallina o l’ou. La professora Astrid Barrio acaba de publicar un article acadèmic analitzant com les cúpules d’alguns partits es van fer independentistes abans que els seus votants. Altres pensem que van fer mitja volta quan van veure una manifestació que se’ls tirava a sobre. Però, fos com fos, la realitat és que l’independentisme a Catalunya, encara que no sigui ni rotundament majoritari ni hegemònic, és transversal i massiu. I va pel camí de no ser un suflé ja que es manté compacte amb el pas del temps. Poden continuar buscant caps de turc. Poden continuar portant el debat polític al Tribunal Constitucional. Però, al final, sempre seran al mateix lloc on eren: davant un repte democràtic.