dimarts, 16 d’agost del 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 16

FESTES MAJORS D’AMPOSTA

Participes de les festes o té quedes a casa per a preparar el dinar del dia gran, el cert és que tens menys temps per a poder produir escrits com en mi és habitual...
Hauríem de remuntar-nos a divendres, el dia que, sense ser res, dóna el tret de sortida a la festa. El dia més esperat per a molts ampostins i ampostines.
Per la nit a la plaça de la Vila un gran espectacle. D’aquells que te sorprenen i t’agraden a parts iguales. El grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, juntament amb la xaranga  Suc d’Anguila i el grup de jota Paracota van fer gaudir als assistents d’una gran vetllada de música i dansa tradicional.

EL DIA DE LA VESPRA
I arribem a dissabte, segons molts el dia més participatiu. Com cada any me desperto quan sona l’artefacte pirotècnic (l’expressió està copiada de la retransmissió dels santfermins) sona al cel ampostí. Als pocs minuts una gentada rodejant un bou passar per baix de casa, la qual cosa aprofito per fer unes fotos. Per cert, les fotos d’aquest any s’han posat al primer lloc de les entrades que he fet fins ara. Han tingut més de 1.200 visites.
Sense perdre temps vàrem anar a esmorzar a Casa Rafael, un dels bars més típics d’Amposta. Anguiles en suc, callos, cargols, mandonguilles, acompanyades de vi, cava, cervesa... Són alguns dels ingredients de l’esmorzar. El preu no és barat: 15€. És evident que els bars aquest dia fan l’agost (i com sé sol dir: mai millor dit)
I per la tarda el pregó. Aquest any no podíem fallar. El pregoner era un ampostí que està donant la volta al món darrere d’una pilota de futbol: Josep Gombau, tècnic de futbol. Segurament recordareu que a principis d’any li vaig fer una entrevista que vaig publicar en aquest mateix blog. Josep va parlar del que sap: de futbol. Se’n va recordar de molts d’aquells que han estat al seu costat durant la llarga trajectòria que l’acaba de portar novament a Austràlia, aquesta vegada per a fer-se càrrec de la selecció olímpica.

SÉ PENSEN QUE SOM TONTOS

Després del dinar familiar del dia de la festa gran, per la nit vàrem sortir amb uns amics a prendre alguna cosa. Ens esperaven a l’entrada del parc dels Xiribecs per anar al bar que hi ha dintre del propi parc. Quan els vàrem trobar ja anàvem calents del restaurant on havien anat a sopar.
Ho havien fer al restaurant Xiribecs, el que hi ha tocant del parc. Un restaurant del que vaig fer una crítica molt negativa fa uns mesos a Tripadvisor. Llavors me queixava de que no els agradaven els grups nombrosos... Però sembla que no els agrada ningú sinó és que són clients habituals. Ja vaig dir que no hi tornaria i ara el meus amics segurament tampoc. L’any passat ja van ser mal atesos i tot i això, aquest any els han donat una altra oportunitat que no han sabut aprofitar. Hi ha gent que es pensa que els bar funcionen tot sols i que només cal servir cafès i cerveses...
Del bar del parc no vàrem sortir molt més contents. Dels 4 que anàvem, 2 van demanat un gin tònic, un altre un mojito i jo un granissat de llima, que l’any passat estava boníssim...
Sembla ser que l’única consumició que va ser acceptable va ser el mojito. Tant els gin tònics com el granissat eren insípids. Jo només puc parlar del granissat, però res que veure amb els que vaig prendre l’any passat i que van ser més d’un i de dos... Un altre lloc al que possiblement no tornarem.  Recordeu que va uns mesos es va descobrir que tenien la llum de franc? Des de que el nou ajuntament els obliga a pagar-la han baixat qualitat... No hi ha d’altra explicació.

FINS LES 3 DE LA MATINADA

Al passar per l’avinguda de la Ràpita de camí cap a casa, la policia local va entrar a na tenda regentada per xinesos. Anaven a tocar ¾ de 3 de matí. És incomprensible com sé permet tenir obert un dia de festa fins aquestes hores... Ja no per la discriminació que hi ha cap a d’altres comerços, sinó per una possible situació d’esclavatge que pateixen els treballadors. No és el primer cop que sentiríem parlar de màfies xineses que exploten els seus treballadors. A veure si sé fa alguna cosa per evitar aquesta mena de situacions.