dissabte, 27 d’agost del 2016

DIARI DE L'AGOST. DIA 17

Consolat espanyol de Toulouse. 
SOBRE LA LLIBERTAT DE LA DONA
I ha coses que me trauen de polleguera. Suposo que coneixeu la polèmica sobre l’anomenat burkini.
A la platja dels Anglesos de Niça (on fa poc hi va haver l’atemptat terrorista amb el camió), dos agents de la policia van fer treure elbirkini a una dona musulmana que estava estirada sobre l’arena. Tal com deia una dona francesa avui al Periódico, s’ha de ser francès per a entendreu, hi ha molta por...
Però també hi ha una cosa que es diu respecte, una altra que es diu humiliació i una més que es diu dignitat. El que haurien hagut de fer la parella de policies és portar a la dona musulmana a un lloc adequat i allí davant de dones policia fer-li treure la roba, però mai a la vista de tothom.
Però encara hi ha una cosa que m’indigna (no sabria dir si més o menys que la que acaba d’exposar) i és que Aheda Zanetti, la dona que va inventar el burkini digui que ho va fer per a que les dones musulmanes tinguin més llibertat, no per a treure-se-la.
Des del meu punt de vista el concepte de llibertat és el dret més gran que pot tenir un ser humà. Està clar que ningú té una llibertat completa ja que la llei, les normes i els costums la solen limitar i de vegades molt.
La dona, ja sigui musulmana u occidental, no és lliure sinó pot fer el que vulgui, sense que el marit o el seu cap religiós li digui allò que ha de fer perquè és bo i allò que no ha de fer perquè és dolent.
Per molt que es digui que cobrir el cap de la dona amb qualsevol peça de roba de les que s’usen pels diferents països islàmics és per respecte a Alà, des del meu punt de vista ho veig més com una imposició que com un acte voluntari de la pròpia dona.
Conec a algunes dones musulmanes. Algunes casades, les altres solteres o divorciades i me’n he adonat que totes aquelles que poden anar sense mocador al cap, ho solen fer. Per alguna cosa serà, no?
Quan per a que facis alguna cosa té donen mil i un raonaments i es mostren intransigents a les opinions dels altres, desconfia, el que estan fent és imposar.
Per tant, de llibertat, res de res.  

EL PALAUET DE WERT
Aquests dies s’està parlant molt de les residències de Wert i de l’ambaixador espanyol a París. Del que costa el seu manteniment i fins i tot si l’empresa encarregada de tenir al dia el jardí pertany a l’àmbit independentista català.
No entraré a valorar això de l’empresa de jardineria, però si de com són les ambaixades o senzillament els consolats.
Quan mon fill Albert va estar d’Erasmus a Croàcia va ser rebut, juntament amb la resta d’eràsmus espanyols per l’ambaixador a Zagreb. Va quedar impressionat de la magnitud de l’ambaixada, amb un gran saló amb molts de sofàs... Tants que tots el integrants del grup van poder-hi seure.
Fa unes setmanes, explicant el meu viatge al país del càtars, vaig parlar de Toulouse i de la meva visita al Consolat espanyol per a saludar a la seva cancellera Maria Llanos Geira amb qui havia estat company de treball durant uns anys. Durant la visita al Consolat me va cridar l’atenció l’edifici contigu i li vaig preguntar que era. La residència del cònsol, me va dir. Un edifici més gran i molt més luxós que el propi consolat.

LA GILIPOLLES DE LA SETMANA
De tot el que he llegit i he vist durant la setmana, la gilipollada ue més m’ha cridat l’atenció ha estat el comentari que va fer una (és igual qui) a una piulada de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
A la piulada, Ada Colau mostrava tota la solidaritat de la ciutat de Barcelona i donava el condol als italians pel terratrèmol que hi va haver el passat dimecres. I ho feia en italià. Ignoro si l’alcaldessa sap italià o simplement algú li va traduir el text.
La persona que li va contestar li va recriminar que només escrigués en català per als independentistes.
Aquí més que mai hauríem de dir allò de: Què atrevida que és la ignorància!