dijous, 18 d’agost de 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 18

De Vergara a eldiario.es.
SESSIÓ D’INVESTIDURA 
Finalment Rajoy sé sotmetrà a una sessió d’investidura. Fins ara només ho havia fet quan el PP havia tingut majoria absoluta, però no després de les eleccions del desembre passat.
Ara per ara no puc dir si el gest el fa perquè ho té tot lligat o perquè no li queda més remei... És evident que el pacte amb Ciudadanos li ha fet guanyar una força que no va treure a les eleccions, però encara no n’he té prou.
Diuen els analistes que ho fa per a pressionar al PSOE i aconseguir així la seva abstenció. Però ara com ara Pedro Sánchez segueix fer en no voler donar suport implícit (què és el que seria la abstenció) a un partit que és sinònim de corrupció.
També diuen alguns analistes que les terceres eleccions són més a prop... Ja veure’m que passa, tot i que vist el que s’ha vist, és previsible que uns tercers comicis donessin una àmplia victòria al PP... Potser per majoria absoluta.


DEFENSORS 
Com me veieu com a defensor de la ciutadania? Bé, us ho dic perquè de tant en tant (molt de tant en tant, tampoc heu de creure que és cada dia) m’han arribat queixes d’alguns ciutadans d’Amposta demanant la meva intervenció. N’esmentaré dos, els que ara mateix recordo. El primer és molt senzill, me van demanar si podia fer alguna cosa per a que sé netegés un solar que hi ha prop de casa de la persona que m’ho va dir. Sé tracta del solar que fa cantonada entre el carrer Sebastià Juan i Arbó i el Bolívia. Després de tirar per terra la casa de Ciprià forcada, l’empresa constructora que ho havia comprat, no va construir... Suposo que per que la crisi se’ls hi va tirar al damunt... Durant molt de temps hi va quedar la grua amb el perill que suposava per als veïns, sobre tot per al col·legi Miquel Granell que està a l’altre costat de carrer. El Periódico me va publicar una foto denúncia on exposava aquests fets uns dies abans de que l’Ajuntament de la nostra ciutat la tragués.
Ara el problema és una altre. La insalubritat. Els solats haurien d’estar tancats i nets, la qual cosa no passa amb molts dels que hi ha per Amposta. La gent hi tira brossa i els gossos els aprofiten per a defecar. Me deia la veïna que amb tota probabilitat hi ha rates... No ho sé, jo no n’he vist mai cap.
L’altre cas és més inversemblant. Una me va enviar un missatge privat per a explicar-me que rebia assetjament per part d’un veí del bloc de pisos i que després d’haver-ho denunciat a la policia local, l’assetjament no s’havia acabat. I què puc fer jo davant d’aquestes coses.
L’Ajuntament d’Amposta farà un parell d’anys que no té Defensor de la Ciutadania. N’hauria de tenir, però no ne té. Recordo que havia de fer un concurs públic on s’hi van presentar un bon nombre de candidats, però no sé que ha passat que finalment no s’ha resolt o al menys a mi no me consta.

BOUS SÍ O BOUS NO
Me sembla estrany que a casa meva s’obrís aquest debat. Va passar el dia de la festa. Mons fills eren partidaris de reduir els actes taurins, mentre que les seves cosines ho veien d’una altra manera. Elles eren partidàries de la tradició... Mon fill gran els deia que la tradició d’uns anys enrere... Què quan ell era menut no hi havia tants actes taurins i, per suposat molts menys bous embolats, però que un determinat partit polític ne treia rendiment electoral i d’aquí que cada anys cedís davant els taurins i acceptés fer cada vegada més actes.
No cal ni dir que estic totalment d’acord amb aquesta teoria. CiU (diguem-ho clar i català, encara que la majoria de vosaltres ja ho heu entès) sabia que tenia amb els taurins uns aliats fidels que a l’hora de votar tenien perfectament clar quina havia de ser la seva opció política. I uns vots per aquí, uns altres per allà, la clientela estava ben contenta i agraïda sense importar-los gens ni mica que governessin Amposta com si fos els seu coto particular.
Bona prova d’això és que aquest anys sé celebra la 13 edició del concurs nacional d’emboladors (o sigui, va començar l’any 2004, si és que s’ha celebrat cada anys) No fa tant...

En canvi hi ha actes molt més tradicionals com un altre concurs nacional, el de vestits de paper que ja porta amb la d’aquest any 46 edicions, o la cursa popular, o el concert de bandes (53) o el festival de música de la Lira (40)