dimarts, 2 d’agost de 2016

DIARI DE L’AGOST. DIA 2

D'Alfons López al Diari Público.
CICLISTES
S’hauria de fer un monument als ciclistes. De debò, ho dic seriosament... O una medalla al valor... Perquè valor, hi ha què reconeixeu, no els falta. Ja sabeu el que dic sempre, a la carretera el més feble és el vianant, després el ciclista, a continuació el motorista, etc.
Entenc que els ciclistes es queixin de que alguns automobilistes no guardin la distància de seguretat durant els avançaments... Però el ciclistes compleixen totes les normes de seguretat? No! Rotundament no! Aquest matí he viscut dos casos, tot dos al tram de la C-12 entre Amposta i Tortosa. Al primer cas el ciclista circulava en direcció a Tortosa i l’he avançat per la zona de Mianes. Passant en paral•lel l’antic traçat de la carretera, no comprenc perquè no l’utilitzin... Quan ja estava a punt d’arribar a la rotonda dels nusos, dos ciclistes venien en sentit contrari. Aquest tram és el més perillós, ja que la carretera aquí és molt estreta. Fa anys, segurament pensat per als treballadors de l’escorxador de Padesa, van fer un carril bici protegit per un petit mur de formigó. Ja sé que no és l’ideal, però és el que hi ha, el que es podia fer... Per què no l’utilitzen? Per incomoditat? I el perill que suposa anar per la calçada, què no hi compten?

DESCONNEXIÓ
Sense cap mena de dubte la notícia d’ahir a l’àmbit català va ser la decisió del Tribunal Constitucional d’anul•lar la resolució del Parlament de la setmana passada i amenaçar a la seva Presidenta, així com al President Puigdemont i a la resta del Govern d’acusar-los per desacatament amb les conseqüències que aquest fet els podrien ocasionar.
No sé vosaltres, però jo començo a estar-ne una mica tip de tanta fanfàrria. Ja us ho avanço: no mouré un dit per la Carme Forcadell. La qual cosa no vol dir que no trobi injust el comportament dels membres del Tribunal Constitucional, un tribunal massa polititzat i al servei del govern de torn (des de que governa el PP encara més)
El tema de la desconnexió ha entrat (des de fa temps) en un bucle de difícil sortida. Solució només n’hi ha una: seure les dues parts a parlar i negociar, amb la voluntat d’arribar a un acord. De la mateixa manera, l’acord també només pot ser un: fer un referèndum vinculant. Tot el que no sigui això, continuarà pels mateixos camins que ara i com diu la dita: embolica que fa fort!
Sobre aquest tema, qui ha pixat fora del tes ha estat el líder popular Garcia Albiol (alies el godallenc) I no m’estranya, perquè amb l’altura que té, apuntar des d’allà dalt deu de resultar difícil. Garcia Albiol va fer ahir unes declaracions que, des del meu punt de vista, no toquen pito. Va dir alguna cosa així com ni amb Franco s’havia posat tan en perill l’autonomia de Catalunya...  Quina autonomia? Quin any va néixer aquest individu? Què no ha llegit mai llibres d’història on es parla de la dictadura franquista?

ELS PREGONS DE FESTES
És a l’estiu quan es concentren majoritàriament les festes majors dels municipis. Un dels actes més tradicionals i protocol•laris és el pregó de festes.
Normalment és l’alcalde qui escull el pregoner de la festa major que, tot i que no és sempre així, trobo que hauria d’aportar alguna cosa a part de ser amè.
Entre les persones rellevants que hi ha al món de la cultura, de l’esport, etc., la majoria de les vegades, els alcaldes opten pels polítics que, normalment, són els que menys idea tenen de les particularitats del municipi. A Masdenverge per exemple (m’ho van fer arribar ahir) Àlvaro Arasa va tenir la pensada d’escollir com a pregonera a l’ampostina Annabel Marcos, directora general de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. La Sr. Marcos és d’aquelles persones que es va criar dintre de l’antiga Convergència. Va començar de gerent a la Gursam (una societat urbanística creada en temps de Roig) i quan sé va haver de tancar perquè no tenia cap sentit que continués oberta, el partit la va catapultar a diputada al Parlament i després ha ocupat un parell de càrrecs més, sempre com a persona de confiança del partit.
Voleu que us expliqui una anècdota que va passar uns anys. Benito Porres era l’alcalde dels Muntells i va convidar a Paco Sancho (recent nomenat delegat del govern de les Terres de l’Ebre) a fer de pregoner. Però el pobre de Paco no tenia ni idea de els peculiaritats del poble, així que va haver d’improvisar a corre-cuita un pregó de festa major. Suposo que va voler ser original i així va agrair a totes les famílies originàries dels Muntells l’esforç dedicat per a crear el poble i que després prosperés. Llavors va començar a recitar tots els cognoms (fins i tot els dels nous vinguts!) Què va passar? Què va agafar la guia telefònica i va anar anotant un per un els cognoms que hi sortien. Només va treure les societats...

NOVA ASSEMBLEA A PEU DE L’N-340
Digueu-li assemblea, digueu-li concentració... És indiferent la manera que ho anomeneu. El cert és que davant la manca de permís per tallar la nacional ahir i avui, els veïns ens concentrem davant del magatzem de Fatsini enfront del restaurant Baix Ebre.
Gràcies Jordi Jardí, gràcies Xavier Pallarés! No treballeu massa, a veure si pendreu mal...