diumenge, 28 d’agost de 2016

El “cercle de Cadaqués”

JAUME REIXACH

En les meves incursions per Catalunya he passat uns dies per l’Alt Empordà, un dels santuaris territorials de l’independentisme del morro fort. Un fet m’ha cridat l’atenció:el monopoli comercial que la cadena de supermercats Spar-Valvi té en alguns municipis turístics de la Costa Brava, de manera que els visitants i els residents estan “captius” dels preus desorbitats i descaradament especulatius que caracteritzen els establiments d’aquesta franquícia holandesa a les comarques gironines.

Cadaqués, per exemple, només té supermercats d’aquestes dues marques, que explota l’empresari Joaquim Vidal, militant històric del pujolisme, exalcalde de Sant Gregori (Gironès) i exsenador per CiU. A més, Joaquim Vidal és, des de l’any 2012, propietari del diari El Punt Avui i de la televisió homònima. Els veïns de Cadaqués ja saben que els preus de Spar-Valvi “piquen” molt i per això, segons m’expliquen, els qui tenen cotxe s’escapen a Figueres o a Roses a fer les seves compres habituals. Però la gent gran o els turistes despistats cauen, inevitablement, en les xarxes del monopoli comercial de Joaquim Vidal a l’hora d’omplir la nevera.

Quelcom semblant passa a la veïna població d’El Port de la Selva, el reducte caciquil de la família Pinart i, durant anys, lloc d’estiueig preferit de la ‘crême de la crême’ del ‘sector negocis’ de CDC. Aquí, l’alternativa és fer les compres en el supermercat Spar o... en el segon supermercat Spar que hi ha. Aquests dies, amb el greu problema de salinització que pateix l’aigua domèstica d’El Port de la Selva, les vendes d’aigua embotellada han fet créixer exponencialment la facturació dels comerços del patriòtic amo d’El Punt Avui.

El president Carles Puigdemont és el “fill polític” de Joaquim Vidal, a qui està unit des de fa anys per una estreta relació d’amistat i complicitat, i la seva dona, Marcela Topor, treballa en l’empori mediàtic d’aquest empresari nacionalista/independentista, elaborant la revista Catalonia Today i fent un programa en llengua anglesa al canal d’El Punt Avui TV. Per tancar el “cercle de Cadaqués”, els mitjans de comunicació privats de Joaquim Vidal es mantenen gràcies a la pluja de subvencions i publicitat que reben de la Generalitat i de les institucions governades pels convergents (o com se’n diguin) que, de ben segur, Carles Puigdemont continuarà recolzant amb entusiasme a compte dels pressupostos públics que ara té al seu abast. Disposar d’un potent aparell mediàtic per adoctrinar i manipular la “tropa” és essencial per mantenir el ‘tinglado’ i això l’actual president de la Generalitat ho ha predicat i ho ha posat en pràctica durant tota la seva etapa com a periodista-editor.

Diuen que “tot” va començar l’any 1886, amb un discurs del metge i farmacèutic Josep-Narcís Roca i Farreras llegit al teatreNovedades de Barcelona. Va ser la primera vegada que, des de l’incipient moviment catalanista, es va oficialitzar la fita de la independència i aquesta data es va commemorar solemnement el passat 25 de juliol amb un acte a l’Ateneu Barcelonès que va comptar amb la presència de la “plana major” de les entitats independentistes. El motiu arguït per Josep-Narcís Roca i Farreras per arribar a aquesta conclusió era la signatura d’un acord de lliure comerç entre Espanya i la Gran Bretanya que, suposadament, posava en perill la supremacia monopolística de la indústria manufacturera catalana sobre el mercat dels territoris espanyols de la península i d’ultramar (!).

L’egoista pulsió proteccionista ha estat i és una constant en el substrat profund de l’independentisme català. Són les elits econòmiques i empresarials les que, deleroses de preservar i eixamplar els seus interessos espuris, promouen i emparen la causa de l’“alliberament nacional” a costa de tensar i dividir la societat catalana per tal de mantenir-la controlada i dominada. El tàndem Joaquim Vidal & Carles Puigdemont és una mostra d’aquest esquema que, sota diferents règims polítics, es pateix i repeteix a Catalunya des de fa més d’un segle.

Els resultats d’aquesta estratègia són prou evidents i reeixits.Des de la restauració de la Generalitat, ara fa 36 anys, la dreta ha governat durant 29 anys –i continua governant- una societat que és majoritàriament d’esquerres i progressista, com demostren reiteradament les eleccions generals i municipals. Segona constatació: Catalunya és rica, però la Generalitat està arruïnada pel malbaratament escandalós dels recursos públics que s’hi ha produït, en gran part xuclats per aquestes elits econòmiques i empresarials que s’encarreguen d’alimentar el foc del nacionalisme/independentisme.

La secessió de Catalunya no és un projecte “revolucionari”, com afirmen, cofois, alguns dels seus propagandistes. Al contrari, és una involució profundament reaccionària que ens aboca a un capitalisme feudal com el que representa el monopoli comercial de l’empresari Joaquim Vidal a Cadaqués.