diumenge, 28 d’agost de 2016

EL DISCURS DE L’ALCALDE

Al començament de l’acte de la proclamació de les pubilles i el pregó de les festes d’Amposta, l’alcalde Adam Tomàs va fer un petit discurs. Al costat meu hi havia un senyor jubilat, d’aquells que no es perden cap dels actes que es fan durant l’any i me va dir:

-M’ha agradat el discurs de l’alcalde perquè no ha parlat de política, s’ha limitat a parlar de les festes i a presentar el pregoner...

Els dos alcaldes precedents (Joan Maria Roig -1987-2007- i Manel Joaquim Ferré -2007-2015-) acostumaven a adornar els seus discursos amb tot mena de fets consumats i projectes; es a dir, hem fet i farem... La qual cosa sempre complaïa el seu electorat més fidel. Del que menys es parlava amb els seus discursos era, precisament, del fet pel qual s’havia reunit una gran multitud en aquell lloc determinat i a aquella hora concreta, com per exemple el ball de la proclamació de pubilles que en lloc de ser un acte festiu el reconvertien en un míting electoral.
El discurs d’Adam Tomàs, tot i no apartar-se massa del guió que han de seguir aquesta mena de parlaments i per a no ser polític, déu ni do la perla que va soltar!

-És molt fàcil atorgar ‘capitalitats’, però molt difícil assolir-les. Amposta és ‘capital’ musical i aspirem a ser ‘capital’ esportiva.

Potser aquesta frase va passa desapercebuda per a la majoria d’assistents a l’acte, però no per a mi tal i com li vaig comentar al regidor de Festes Ramon Bel. La història de les capitalitats ve de lluny. Vaig a intentar a enumerar-les a veure si sóc capaç de no deixar-me’n cap.
La primera vegada que va sortir el concepte capital com a tal va ser en una campanya de Convergència quan la gent de l’Ebre estava més pendent de que no és fes el transvasament que de d’altres coses. Va ser una manera d’intentar desviar l’atenció, ja que si us en recordeu, Joan Maria Roig al capdavant de Convergència era l’abanderat del territori en voler vendre l’aigua. En aquell moment, fins i tot l’equip de handbol femení que jugava i juga a la primera divisió estatal (només pel darrere de la divisió d’honor), van lluir unes dessuadores amb el lema Amposta Capital.
Quan sé van crear les delegacions territorials (aprofito per a recordar que tot i que han passat molts anys encara estem a la casella inicial) des de l’Ajuntament d’Amposta es va reclamar la capitalitat de les Terres de l’Ebre en una disputa estèril amb Tortosa, una polèmica que alimentava  CiU perquè en treia rendibilitat electoral. Com no se’n van poder sortir, llavors es va crear el concepte de cocapitalitat, ja que a la nostra ciutat es van obrir dues de les seus territorials: la de Benestar i Família (que va canviar el nom durant el govern del Tripartit i es va passar a dir d’Acció Social i Ciutadania) i la de Medi Ambient (ara desapareguda per haver assumit les competències el departament de Territori i Sostenibilitat)
Després va arribar la campanya de la capital comercial de les Terres de l’Ebre en un intent per complaure els comerciants locals des de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, la responsable del qual era l’exregidora Tere Reche.
Com que no se’n van poder sortir en cap dels seus propòsit inicials (el que realment buscaven eren els vots dels ciutadans), llavors li van canviar el sentit de la paraula capitalAmposta ciutat capital que significa important.
Estic totalment d’acord amb el que va dir Adam Tomàs. Amposta és la capital musical de les Terres de l’Ebre ja que cap població del territori pot presumir de tenir les dues millors bandes de música de Catalunya (la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica) que al llarg de l’any organitzen per si soles cicles musicals i molts d’altres actes (vermuts musicals, audicions...) I on fins i tot s’hi fan musicals com el que es va representar durant les passades festes majors: Fum de caliquenyo, escrit i dirigit per l’ampostí Tomàs Simón.  
I és evident que també es pot aspirar a ser la capital esportiva. Amposta compta amb unes grans instal·lacions (piscina coberta i descoberta, pista poliesportiva, pavellons coberts, pavelló d’esgrima i un extraordinari camp de regates per a practicar esports aquàtics com el rem i la motonàutica: el riu Ebre)

Els fruits d’aquesta planificació des de fa dècades, ja fa temps que s’estan recollint com per exemple el diploma olímpic de rem d’Aina Cid en les recentment clausurats Jocs Olímpics de Rio.