dimarts, 13 de setembre de 2016

ADMESOS I EXCLOSOS (DE LA DIADA NACIONAL)

Aquells que som treballadors públics o els que alguna vegada han aspirat a ser-ho, coneixem bé els conceptes d’admesos i exclosos.
En el cas dels actes de la Diada Nacional de Catalunya n’hi ha d’admesos, que serien totes aquelles persones  que sintonitzen amb les dues grans associacions organitzadores (Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural), els autoexclosos què són els que han decidit voluntàriament no participar-hi, com per exemple Josep Fèlix Ballesteros, l’Alcalde de Tarragona que tot i que una de les manifestacions es va produir a la seva ciutat va preferir no anar-hi i acompanyar al Nàstic a Alcorcón i d’altres com jo que devem de ser una mica com la tercera via: no combreguem amb els nacionalistes de la ceba ni volem autoexcloure’ns dels altes perquè malgrat tot, creiem que Catalunya té molt que reivindicar més enllà de la independència.
Ahir dimarts, en arribar al Restaurant Baix Ebre, el lloc on excepte dijous s’hi fa el tall de l’N-340, un comunista de tota la vida me va preguntar si jo era independentista... No vaig usar el volta’l (el comodí del programa el Suplement de Catalunya Ràdio), però quasi.
Tot i que com ja sabeu darrerament voto a les CUP, no per això me declaro independentista. A part les CUP tenen d’altres valors que comparteixo i de passada toquen el nas als convergents, la qual cosa ja me va bé. Està clar (al menys per a mi) que Catalunya no pot seguir menyspreada pel govern espanyol i, tot i que amb el PP s’ha accentuat, amb el PSOE no ens va anar molt millor.
Després d’aquest parèntesi, tornem als participants de la diada, als admesos, als de la ceba... Què voleu que us digui... Me va cridar molt l’atenció veure segons quins personatges... Personatge que només fa uns anys era del tot impensable poder-los veure a una manifestació on es demanava (única i exclusivament) la independència de Catalunya... Un exfalangista, una convergent que va retirar el saludo a la meva dona quan se’n va assabentar qui era el seu marit, un exalcalde que mai va moure un dit per a defensar el nostre territori i la germana d’aquest, amb una estelada posada com una capa quan fa 15 anys li va fer treure a sa filla la que enganxava al balcó per la festa major... I ara tots van d’independentistes de tota la vida... I encara hi ha qui s’estranya de que no vagi de la ma de tots ells...
A quantes manifestacions havien anat abans? Aquesta és una bona pregunta i m’agradaria conèixer la resposta, però me sembla que serà impossible.
Entre els exclosos (i això me dol més), els meus de tota la vida, els socialistes... Aquells que encapçalaven les primeres manifestacions... Encara què, és veritat, havien d’escoltar sovint la paraula botifler. I és que a finals dels anys 70 d’independents ja n’hi havia, no tants com avui, és veritat, però ja els hi havia.
De totes maneres, tot i que com jo no estiguen plenament identificats amb el signe de la manifestació, no està de més participar-hi. L’11 de setembre celebrem, per damunt de tot, la pèrdua de drets i llibertats del nostre poble. Catalunya, abans d’aquella data gaudia d’una autonomia que ara la voldríem... De fet funcionava com un estat independent fins que el primer rei Borbó ens la va treure.
Però a part de voler una nova situació, també hem de desitjar una Catalunya més justa socialment, on tots els ciutadans de Catalunya s’hi sentint bé.
I això només s’assoleix des de l’esforç col·lectiu i la unió de les forces progressistes  que creguin, realment, que Catalunya és la nostra terra i com a tal ens l’hem d’estimar.  
Voldria acabar el comentari d’avui expressant la meva indignació cap els organitzadors de la Diada. Per què es van fer manifestacions a Berga i Salt i no a una població de les Terres de l’Ebre? Si el nostre territori tenim una identitat pròpia, per què l’ANC i Òmnium ho han ignorat? Hi ha molta gent que aniria a manifestar-se a qualsevol lloc, però d’altra que no es desplaçaran a Barcelona o Tarragona, però potser participarien si l’haguessin fet aquí.
No serà que tenien temor de que es convertís en una manifestació per a reivindicar les greus mancances i problemes que patim?

És una forma més d’exclusió!