diumenge, 18 de setembre de 2016

'Antes rota que roja'

ALBERT SÁEZ
Director adjunt

Una part de la dreta catalana va optar per la independència de manera purament tàctica. Era una fugida cap endavant en sectors, minoritaris però influents, que temien que la crisi social derivada de les retallades acabés amb el govern d’Artur Mas després dels dos tripartits d’esquerres. Part d’aquella dreta va abandonar les naus independentistes després del 9-N i els successius tocs a sometent de les elits de l’Estat que els van posar entre l’espasa de l’ostracisme i la paret de la insubmissió. Les restes d’aquest sector han quedat definitivament desvinculades del procés després del sacrifici de Mas, el seu referent i company d’excursions a Formentera, a mans de la CUP. Aquesta immolació els ha permès prendre distància amb el president Puigdemont sense haver d’autoesmenar-se. I ara busquen la manera de desvincular-se també del nou Partit Demòcrata Català (PDC). El decantament no va més de pressa perquè no tenen on recalar. Unió va fer suspensió de pagaments abans de temps i el PSC ha quedat atrapat en la seva pròpia teranyina i la del PSOE. 

Entre aquests sectors que pretenien saltar la paret de la independència sense baixar del cavall del poder s’adverteix de la imminència d’un nou tripartit, format ara per Esquerra, els comuns i la CUP. L’acte de Sant Boi de divendres passat ha servit per agitar tots els fantasmes del passat. Es tracta d’un moviment novament tàctic per treure el PDC de les urpes de la unilateralitat de Junts pel Sí i portar-lo a una versió tunejada del peix al cove. Hi ha una part de la parròquia exconvergent que no ha perdut el seu ADN, a la qual resulta perfectament comprensible que Homs voti una taula del Congrés a la mesura de PP i Ciutadans (amb una majoria que acaba d’exonerar De Guindos de comparèixer) però que s’atreveix a posar el crit al cel perquè ERC coqueteja amb el podemisme. Van apostar per trencar Espanya perquè Catalunya no fos roja i ara agiten aquest fantasma per sortir de l’embolic. I el que és més trist és que alguns que aplaudeixen Colau en lloc de celebrar la ruptura del bloc independentista es dediquen a criminalitzar-la.