dijous, 22 de setembre de 2016

BUSCANT NOM

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 
Encara recordo quan buscàvem nom per a mon fill... O per a la gossa... Ja quasi no me’n recordava del difícil que hi hagués consens a la família... Fins que els antics convergents ara demòcrates-catalans me van refrescar la memòria.
És el que té refundar un partit per a deixar la merda enrere (perdó per l’expressió, però és la realitat pura i dura) Un pretès nou partit amb el mateix nom no hi pega, per tant era imprescindible buscar-ne un de nou, encara que es puguin conservar els mateixos tics. L’important és la façana, el que la gent aprecia de fora i sobre tot la publicitat. La publicitat ho és quasi tot: té poden vendre un burro coix fent-lo passar pel més apte per a treballar el camp.
Després de sospesar diversos noms, finalment els delegats de la convenció van decantar-se per Partit Demòcrata Català, un nom que de per si no diu res, tal i com ho han reconegut diversos articulistes a part de mi (gràcies, de vegades tinc aquestes coses...) Però resulta que resultaràs que uns mesos abans els escindits de Unió Democràtica de Catalunya van constituir un nou partit: Demòcrates de Catalunya. Com veieu tenen un nom força coincident. Potser la millor solució seria ajuntar-se tots (entre els qui conec no hi ha tanta diferència) i quedaria el tema solucionat.  
Però en política tots és molt més complicat del que sembla i no només cada partit (legítimament) vol conservar la seva pròpia identitat, sinó que Demòcrates per Catalunya (que ara fa un any es va presentar dintre de Junts pel Sí amb ERC, Convergència i d’altres) van impugnar el nom i el Ministeri de l’Interior va decidir no acceptar-lo.
Però com els antics convergents no volen renunciar-hi (buscar un altre nom s’hauria de fer dintre del marc d’una nova convenció), van optar per una solució d’anar per casa, afegint Europeu al seu nom: Partit Demòcrata Català i Europeu...
Si algú va creure que havia trobat la solució, resulta ser que no. Ara és l’Ernest Maragall que fa anys va registrar el Partit Català d’Europa i que per tant, el nou nom també seria susceptible d’impugnació. Sembla ser que estem a la casella de sortida. El desencallador que ho desencalli bon desencallador serà...    
El tema m’interessa tant que inclús he pensat amb un nom que podrien fer servir i tema solucionat: Partit Demòcrata Català i d’Andorra. Si CDC el va fundar Pujol (entre d’altres), ara, sense estar al peu del canó, igual s’hi veia identificat. Seria com un homenatge a la seva figura més rellevant.
Encanvi descarto Partit Català de les Seus Embargades... No per res, sinó perquè si un dia ho deixen d'estar caldria canviar el nom i torna a començar... 
I sense anar més lluny, potser la solució la tenen a casa i no cal donar-li més voltes: Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) Sí, ja sé que és la branca juvenil, per això dic que el tenen a casa. Però què passa? HI ha un sindicat que es diu ASAJA  (Associació Agrària de Joves Agricultors) i la mitjana d’edat igual és de 60 anys... Per tant, cal deixa enrere els perjudicis i mirar de trobar un nom engrescador, que estigui en consonància amb l’ADN convergent i que expressi en poques paraules la voluntat del nou partit. I si el problema és la paraula nacionalistes, un concepte que els nous convergents volen deixar enrere, que el substitueixin per Partit Independentista de Catalunya. No crec que els del Partit per la Independència (PI) els hi posin problemes, ja que un dels seus impulsors, l’Àngel Colom, ara és un convergent de tota la vida...