dilluns, 12 de setembre de 2016

Com tontos

CRISTINA PARDO
Periodista.

El Govern ha gestionat el malaguanyat endoll de José Manuel Soria al Banc Mundial com si donés per fet que els ciutadans som tontos. No només per fer-ho públic un divendres a la nit, a veure si amb una mica de sort estàvem tots ideant plans per esquivar els 40 graus. No només per emetre el comunicat de l'escàndol dos minuts després del debat d'investidura, quan Rajoy creia que no hi hauria cap més titular que la seva derrota, havia sortit com una exhalació del Congrés i ja no se li podia preguntar res. Crec que el Govern ens va prendre per tontos basant-me en la seva explicació posterior, en la forma d'encarar l'incendi.
El que ens van dir Rajoy i els quatre dirigents que van posar la disciplina per sobre del sentit comú és que enviar Soria a un nou paradís era seguir la legalitat, que és un funcionari i que no se li pot impedir treballar. El que ens va dir el líder del PP és que ell no sabia res més que això, mentre De Guindos, que també en sap, ens intentava convèncer que la decisió l'havia pres una comissió independent, dependent del Ministeri d'Economia. Ens van dir queSoria havia arribat per concurs; un concurs en què només jugava ell. Resulta grotesc que intentessin vendre l'endoll de Soria com l'inevitable futur «d'un funcionari normal». Si creuen que és normal cobrar més de 200.000 euros lliures d'impostos, no hi ha més preguntes, senyoria.
A tot això, María Dolores de Cospedal ens renyava per qüestionar l'ascens al cel salarial d'un home sobre el qual no pesa cap acusació de corrupció. Molts van enarborar tard i a empentes la bandera de la regeneració i ara, atordits per la seva pròpia realitat, creuen que l'únic que s'ha de regenerar és el robatori. La mentida, l'absència d'explicacions o les vacances fiscals són problemes menors, que als amics es perdonen resant un parenostre. Rajoy ha intentat fer-nos veure que el nomenament de Soria era un acte tan innocent, tan poca cosa, que ni tan sols va pensar que se'n parlaria gaire. No obstant, la direcció del Partit Popular, donant per fet que votants i militants ho indulten tot, no ha convençut ni els propis. Que ja és dir. A Soria l'han deixat que tornés a dimitir, però acorralats per l'escàndol, no pel remordiment.

La lògica més elemental

Jo pensava que, encara que sigui amb la finalitat de dissimular mentre busquen suports per mantenir-se al Govern, Rajoyprocuraria no cometre aquests excessos. Creia que, en l'època de més exigència social i interna, entendria que no tots els que qüestionen les seves decisions -ara que alguns militen a les seves files- són perillosos per al sistema. Almenys, és el que diu la lògica més elemental, que s'ha imposat amb la renúncia de Soria. Ens ho van ensenyar ells: un plat és un plat i un got és un got.