dimecres, 21 de setembre de 2016

EL FRACÀS DE LA POLÍTICA

De Faro a Diari de Tarragona.
Dilluns a la tarda, a la SER, hi va haver un debat de polítics amb representant de diversos grups. El tema a debatre va ser la compareixença davant l’Audiència Nacional de Quico Homs imputat per desobediència i malversació de diner públic el 9-N. La moderadora els hi va preguntar si consideraven que la imputació era un fracàs de la política. Crec que tots tres representants van contestar afirmativament a la pregunta.
Tot i el legítim dret a l’autodeterminació del poble català, s’ha d’acceptar que el camí seguit és un cúmul de despropòsits i cada part ha utilitzat l’estratègia que més li ha convingut en cada moment.
Fixeu-vos per exemple en les declaracions que va fer Homs el mateix dilluns. Segons l’actual portaveu del grup parlamentari del PDC al Congrés, el Govern d’Espanya els hi hauria ofert fer una consulta tolerada sempre i quan Mas no fes cap declaració al respecte. Però Mas és Mas i li pot més la fatxenderia que la voluntat de servei al seu poble.
Però aquesta actitud, la que vulgarment s’anomena jugar al gat i la rata, ja els hi va bé al sector independentista. Mentrestant tenen a la població ocupada pendent d’aquest tema s’obliden d’altres d’efecte molt més immediat i, probablement molt més important per a les persones afectades que precisen una atenció especial. Qui parla del tercer sector, de la dependència, de la pobresa, dels desnonaments... Sembla que alguns només tenen a l’horitzó el tema de la independència i no veuen res més. Perdoneu-me el símil. És com els burros d’abans, als qui se’ls hi posava uns aparells al costat dels ulls (sembla que s’anomenen antoixos, al menys en valencià) per a què no veiessin als costat, per la qual cosa només podien mirar cap avant. Tot i que alguns puguin pensar que mirar sempre cap avant sempre resulta positiu, també és veritat que es perden bona part del que passa al seu voltant.

De Faro a Diari de Tarragona. 
No obstant, i com ja he dit més d’una vegada, mai s’hauria d’haver arribat al punt de judicialitzar el procés. Els temes polítics s’han de resoldre políticament, en diàleg... El que passa és que el poc diàleg que hi ha hagut és una mena de diàleg de besucs que no vol cedir cap de les dues parts perquè qui ho faci sabrà que perdrà rèdit electoral.
Si doneu una mirada retrospectiva  veureu com el procés independentista engegat per Mas després de la Diada de 2012 ha estat un cúmul de contradiccions. Sense anar més lluny només cal fixar-se en les declaracions de Neus Munté el passat cap de setmana. Primer va dir que s’hauria de tributar a la hisenda catalana i immediatament després que el Govern no obligarà a ningú que ho faci. O sigui: aigua de borraines.
Voleu més exemples encara? Al final que es farà (si és que es fa res) una DUI o una RUI? O ens conformarem amb un referèndum pactat amb l’Estat a canvi de donar suport a Pedro Sánchez.
La darrera perla d’Homs és que si hi ha una sentència condemnatòria i sé l’inhabilita, no l’acatarà... Esperem que no sigui així i que tot quedi en un no res, però si passa, si finalment l’Audiència Nacional, l’inhabilita, Homs no tindrà més remei que acatar la sentència... O això o l’escena de la Guardia Civil traient-lo detingut del Congrés dels Diputats...
Què trist que és tot!