divendres, 16 de setembre de 2016

EL PP BUSCA CANDIDAT

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 
Me van dir ahir que el PP s’està plantejant substituir a Mariano Rajoy i que sona com a substituta Maria Dolores de Cospedal...
Sempre he dit que Mariano Rajoy ha estat el pitjor president del Govern d’Espanya, però Maridolo tampoc seria, des del meu punt de vista, una bona candidata, tal com ha demostrat sobradament tan quan va exercir el càrrec de presidenta de Castella-La Manxa o en les seves intervencions com a Secretaria General del PP. Però si amb tot això no n’hi ha prou, ha estat dels pocs càrrecs del seu partit que ha donat suport explícit a Rita Barberà, potser perquè sap que per aquí pot obtenir molts de suports dels que encara deuen de ser incondicionals de l’exalcaldessa de València. 

-De totes maneres, cap candidat del PP ens semblaria bé... Ni Cospedal, ni Sáenz de Santamaría, ni Casado, ni Levy, ni ningú... –Li vaig dir a la meva interlocutora-. Fa 10 anys hauríem pensat que Ruiz-Gallardón hauria pogut ser un bon candidat, però al final va sortir rana... –Li vaig continuar dient-. 

Trobar un candidat del PP que no estigui esquitxat per cap cas de corrupció és difícil, ja que com dic sovint, se pot pecar per acció o per omissió, o el que és el mateix, tan culpable és qui comet el delicte com el que l’encobreix. Durant anys al PP han estat molts els que han comés delictes (segons la fiscalia a València hi havia fins a 5 caixes B) i els que no ho van fer, van callar i encara avui segueixen dient que no sabien res. Un d’ells Mariano Rajoy, el màxim responsable del partit durant molts anys.
Entre els joves també es fa molt difícil trobar a algú que reuneixi les condicions necessàries. A la llista anterior he esmentat a Casado y a Levy, però tots dos han seguit sempre el guió establert pel partit. No fa gaires dies, la catalana Levy va dir que durant el mandat de Rajoy no hi havia cap ombra de corrupció... Potser si que tots els casos de corrupció coneguts que envolten el PP són anteriors a la pres de possessió de Rajoy com a President del Govern, però no es pot ignorar que tots estaven ben vius quan Rajoy ja exercia de president nacional del seu partit. Per tant, el des de té molt poca importància si l’abans  està empastifat del tot.
Després de les eleccions del passat desembre, Rajoy no es va voler sotmetre a una sessió d’investidura (tot i que el Borbó li va proposar) perquè sabia que no comptava amb els suports necessaris i, per tant, no l’anava guanyar. Després de les de juny, el panorama va canviar una mica, ja que el PP, contra pronòstic va aconseguir millorar els resultats i amb la suma dels vots de C’s, fregava la majoria absoluta. A partir d’aquí només calia aconseguir l’abstenció del PSOE.
De totes formes, primer es va intentar captar als diputats de l’antiga Convergència oferint-los un lloc a la mesa del Congrés, però alguna cosa es va haver de tòrcer quan al final no va ser així i, per tant, Rajoy no va obtenir el suport de Homs i de la resta del grup.
La setmana passada, Felipe González, aquell que parla quan callat estaria més guapo, va dir que si s’anava a unes terceres eleccions s’haurien de canviar els candidats. Dient-ho així, suposo que volia dir tots els candidats: Rajoy, Sánchez, Iglesias, Rivera, Homs...
La idea tampoc és que sigui molt original ja que, jo mateix, fa uns mesos ja vaig dir una cosa semblant, encara que no és el mateix el cap de llista del partit guanyador i que no aconsegueix els suports necessaris que el cap de llista d’un altre partit que poca cosa pot fer per a canviar l’actual panorama de bloqueig.
Què aconseguiria el PSOE canviant de candidat? L’única cosa que s’aconseguiria és el desig de molts dels càrrecs i excàrrecs del partit de fer fora a Sánchez, però res més. O potser sí: donar suport al nou candidat del PP amb l’abstenció del grup parlamentari i fer retrocedir encara més a un PSOE que ja fa massa temps està navegant sense GPS (versió actual i millorada de la brúixola)