divendres, 23 de setembre del 2016

HISTÒRIA DEL RELLOTGE DE LA TORRE DE LA GALERA

Dintre dels actes de la XXIVena Cultural de la Galera, organitzats per l’Associació d’Amics de la Mare de Déu de la Galera, dimecres dia 21 a les 10 de la nit (coincidien amb el partit de futbol entre el Barça i l’Atlètic de Madrid), els amics Paco Itarte i Joaquim Virgili, membres fundadors del Centre d’Estudis d’Ulldecona, van fer una xerrada sobre la Història del Rellotge de la torre de la Galera (així constava oficialment al programa) No obstant, tal com va dir Paco només començar, si quan es va decidir donar la xerrada s’hagués disposat de tota la informació que van poder obtenir gràcies a la minuciosa recerca portada a terme durant les darreres setmanes, el títol de la xerrada hauria segut un altre, molt possiblement Aproximació al misteri del rellotge de la torre de la Galera.

ANTECEDENTS

Tot arranca d’una entrevista que va fer Paco Itarte al membre del Comité de les milícies antifeixistes d’Ulldecona ( i posteriorment, l’any 1938 el darrer alcalde republicà) Artur Tallada i Roca l’any 1993. Durant l’entrevista Tallada va explicar que l’Ajuntament d’Ulldecona va voler canviar  el rellotge del campanar de l’església de Sant Lluc i una comissió de  l’Ajuntament de la Galera s’havia desplaçat a Ulldecona amb l’interès d’adquirir el vell, ja que el de la Galera  s’havia cremat el 26 de juliol de 1936 quan uns milicians van calar foc a la torre per a destruir l’església. Com es diria ara, va ser un dany col·lateral. L’ajuntament d’Ulldecona n’hauria comprat un de nou a Blasco y Liza de Roquetes, afamats rellotgers de l’època.
També donava peu a confusió el fet que al llibre d’actes de l’Ajuntament d’Ulldecona apareix que: “El Conseller en Cap, Joan Batet Peris, manifesta que havia rebut la visita d’uns representants del poble veí de la Galera, els quals li havien proposat la venda del rellotge vell que ara quedarà arraconat”.
Això mateix es desprèn en llegir el llibre La Galera fets i gent del que són autors Joan Ramón Ferreró (amb qui Paco havia tingut llargues converses sobre la Via Augusta) i Miquel G. Baylach.
Durant la XXIIIena Setmana Cultural, o sigui, la de l’any passat, vaig fer una xerrada sobre el Llegat romà a la comarca del Montsià. En assabentar-se’n l’amic Paco me va dir que li agradaria explicar la historia del rellotge de la torre.
Aquest any, des de l’associació me van tornar a convidar a donar-ne una altra, però com no tenia res preparat (no sóc un expert en temes històrics) me vaig disculpar a la vegada que els hi vaig proposar que fos Paco Itarte ja que tenia una curiosa història que explicar.
Al principi a Paco li va agafar una mica per sorpresa. Un viatge imminent el condicionava una mica. Però sé li va ocórrer una solució: que Virgili li fes la feina bruta, es a dir, que com expert en documentalista que és, li remenés els arxius dels ajuntaments d’Ulldecona i la Galera a la recerca d’informació detallada i precisa sobre el tema. Virgili va acceptar fer-ho i Paco va acceptar fer la xerrada.

UN MINUCIÓS TREBALL DE RECERCA

Mentre Paco estava de viatge, Virgili va consultar les actes de l’època. Primer a l’arxiu de l’Ajuntament d’Ulldecona i després al de la Galera. També va parlar amb Miquel G. Baylach que li va aclarir que la cita de la compra del rellotge de la torre a Ulldecona va ser una informació aportada per Ferreró. No quadrava res...


CONCLUSIÓ FINAL

Els hi va saber molt greu haver de desmentir a Tallada i Ferreró, tots dos difunts i per tant sense cap possibilitat de rebatre la conclusió a la que van arribar els dos ponents.  
Segons Paco i Virgili el que va passar va ser el següent:

-El rellotge del campanar d’Ulldecona es va destorbar i mentre s’aprovava comprar-ne un altre, van decidir vendre el vell. Mentrestant li van fer alguna mena de reparació (consten les factures) El preu de venda fixat va ser de 1.000 pessetes.  

-Tot i que uns representants de l’Ajuntament de la Galera encapçalats pel conseller en cap de les milícies antifeixistes Remigi Bel van desplaçar-se a Ulldecona per mirar de comprar el rellotge, en veure que estava en molt mal estat, van decidir no fer-ho.

-Tant l’Ajuntament d’Ulldecona com el de la Galera van comprar un nou rellotge a Blasco y Liza de Roquetes.

-El d’Ulldecona va ser col·locat el mes de novembre de 1936 i va costar 10.000 pessetes, mentre que el de la Galera ho va ser un parell de mesos més tard i el preu va ser una mica inferior: 8.000 pessetes.

-Sense poder-ho assegurar, la diferència de preu és possible que es degués a que a Ulldecona sé va instal·lar al campanar una sirena antiaèria i que fos instal·lada per la mateixa empresa que ho hauria facturat tot junt.

Com heu pogut comprovar, la conclusió final de la història és molt diferent als antecedents que és tenien d’ella.    

LA CURIOSITAT

El rellotge de la Galera fa uns anys que ja no està en ús i es va substituir per un elèctric molt més modern, tot i que la seva aparença exterior no ha variat. En canvi, el d'Ulldecona, amb quiasi 80 anys, segueix en funcionament.