diumenge, 25 de setembre de 2016

ICETA Vs PARLON

Foto: La Vanguardia. 
Finalment el PSC tindrà dos aspirants de cara el pròxim congrés, però només un d’ells serà (o hauria de ser) el màxim responsable del Partit, el que ha de liderar els destins dels socialistes catalans.
Fa una mica més d’un any ja sé li va plantejar a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet la possibilitat de ser la Primera Secretaria del PSC, però llavors va declinar l’oferta. Sembla ser que durant aquests mesos ha anat madurant la idea i, finalment, s’autoconvençut i li disputarà el lideratge a Miquel Iceta. Dit això hi ha coses que me belluguen...  Què no acabo d’entendre...
L’oportunitat o no de fer una consulta sobiranista va ser el començament de la divisió al si del PSC i, de passada, sé va emportar per davant a Pere Navarro que va dimitir pels mals resultats electorals de les darreres convocatòries. En aquell temps semblava que la Núria Parlon formava part del sector més sobiranista, encara que mai es va alinear amb els que més representaven aquell sector com ara Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Rocio Martínez-Semprere i Núria Ventura, l’actual alcaldessa d’Ulldecona.
En canvi, ara, la Parlon, sembla no apartar-se ni un mil·límetre de la línia oficial del partit, tal vegada perquè els militants més sobiranistes poc a poc han abandonat el partit i els que queden simpatitzen més amb els sector més espanyols. Podeu pensar el que vulgueu, evidentment, però jo penso que s’ha traït l’essència del PSC. Què tot evoluciona? És veritat, però es pot evolucionar cap a bé o cap a mal i jo sóc dels que penso que l’actual línia oficialista no porta en lloc. Ah, sí! Ho oblidava... Al federalisme! Llàstima que primer s’ho han de creure a Madrid... Mentre a Madrid no s’ho creguin, el federalisme serà igual d’utòpic que l’independentisme.
I ara parlem d’Ideta... Què fa que no es retira i deixa camí lliure a la Parlon? Si la memòria no me falla, Miquel Iceta, quan va decidir liderar el PSC va dir que ho feia perquè en aquell moment no hi havia ningú que ho volgués fer. Un gest que el va honrà i que li vaig reconèixer. S’ha de ser molt valent (o inconscient) posar-se a pilotar un vaixell quan aquest se’n va a la deriva. No sé que és Iceta, però millor ell amb la seva llarga experiència en política per agafar les regnes del partit en aquell difícil moment.
Però si realment va ser així, es va posar al capdavant perquè no hi havia ningú més que ho volgués fer, ara que si que hi ha algú disposat a fer-ho, se’n hauria d’anar. Segurament no serà així, però de vegades, aquest tipus de situació encara porten més divisions que és l’últim que li falta en aquests moments als PSC.
Serà veritat allò que diuen de l’eròtica del poder? Sembla ser que no és el mateix ser viceprimer secretari i per tant un segundónque ser el primer secretari i liderar la formació.
 Ja fa anys vaig escoltar un comentari sobre Iceta d’una persona que ho sabia tot del partit:
-És un trepa...  
Sembla que el temps li ha donat la raó...