dilluns, 5 de setembre de 2016

JOC NOU. SERVEIX SÁNCHEZ

De Vergara a eldiario.es.
Tal com era previsible Rajoy o va aconseguir el seu propòsit de ser investit. A la segona ronda (una mena d’exàmens de setembre) el resultat va ser el mateix que a la primera: 170 vots favorables (el seu grup, C’s i Coalició Canària) i 180 en contra (o sigui, tota la resta de la cambra)
Avui, el Borbó li ha dit a la de la rotonda que de moment no proposarà cap candidat i vol que els partits obrin un període de reflexió...
Mentre, Sánchez vol more fitxa i parlar amb la resta de forces polítiques... Amb totes -ha dit-. 
Les converses seran una mena de diàleg de besucs: 

-O jo o el caos! (Marianito)
-Primer C’s, després els altres... (Sánchez)
-Sánchez president...? Primer el referèndum... (aquest tal val per a Joan Tardà com per a Quico Homs)
-O nosaltres o C’s; tu tries (Pablo Iglesias)
-O nosaltres o Podemos; tu tries (Albert Rivera)
-Al PP mai! Ni abans ni després de les eleccions d'Euskadi i si van de la ma de C's, encara menys! (PNV)

Després d’aquest panorama sembla que res a canviat. Tot segueix igual que fa una setmana, que fa un mes, que el dia després de les eleccions del 26-J. Ara bé, durant el darrer debat hi va haver alguna cosa que va fer trontollar a més d’un del PP del seu seient. Rivera va anunciar que li retirava la confiança a Rajoy i li demanava al PP que busques un altre candidat...
Si finalment és així, Rajoy fa un pas enrere (o al costat, tal i com va fer Arturo), el candidat haurà de reunir unes condicions que, ara per ara, se’m fa difícil identificar-les amb algú del PP.
Dissabte, un socialista-socialista (no com jo que són un socialista-desencantat) me va dir que ell només hi veia una solució: un acord a tres bandes (PP, PSOE i C’s) i un candidat independent. Potser sí, però fins arribar aquí encara queda molt de camí per a recórrer...
Però el PP no ho posa fàcil. Esperarà que sé tensi la corda fins el darrer moment i llavors mirarà de jugar les seves cartes. Mentre això passa, els van fent i guanyant-se amics. Fins i tot entre els seus votants) Tots el diputats estaven tancats al Congrés (què us sembla si els deixem allí sense menjar ni beure fins que trobin una solució?), el govern en funcions segui fent de les seves: Nomenar al mentider José Manuel Soria per a un lloc al Banc Mundial  (jo encara no sé per a que nassos serveix...)  
Les critiques al govern en funcions li han plogut de totes bandes, també de diaris com La Razón, un rotatiu incondicional on els hi hagi.
Rajoy i de Guidos (Guindos ve de guinda?) han dit que no podrien fer una altra cosa, què Soria (José Manuel, no la ciutat castellana), és funcionari i què ho havia demanat...
Ah! Però és que hi ha concurs per a ocupar aquesta mena de places? Jo me pensava que era gent de confiança (i Soria n’he dóna molta) del govern els que finalment ocupen càrrecs així.
Per cert, la seva ajudant és neboda de de Guindos. Oè, oè, oè, oè... !!! També deu de ser funcionari i també ho ha hagut de demanar... 
Avui mateix estàvem la meva dona i jo comentant aquest tema i quan ha escoltat que era funcionari, ha exclamat:
-I ja tenia compatibilitats per a dedicar-se als negocis que el van atrapar? Es clar, en aquesta vida no sé pit tenir tot... O sí... O això és el que es pensen alguns.
A principis dels anys 80 hi havia un secretari a Santa Bàrbara que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y de Merlo. Era de Madrid i tenia un germà (un Ruiz-Ayucar y de Merlo) que era sots-director del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dia Carlo me va dir que volien promocionar al seu germà al Banc Mundial o bé al Fons Monetari Internacional (no que ho hagués demanat ell) i que el seu germà no sabia quina plaça escollir ja que no tenia clar quines funcions s’havien de fer en cada un dels casos.

O molt han canviat les coses o ens volen fer creure una cosa que no és...