dissabte, 17 de setembre de 2016

Referèndum, ¿última oportunitat?

Puigdemont, Colau i les entitats independentistes insisteixen a reclamar el dret a decidir


NEUS TOMÀS

L'independentisme ha tornat a exhibir múscul. Més contingut i més repartit, expectant perquè ningú sap què passarà i cabrejat (a pesar de no perdre el somriure) perquè després de cinc anys sortint al carrer segueix sense haver-hi una resposta per part del Govern central que permeti desbloquejar el conflicte obert amb Catalunya. Però segueixen aquí, com han demostrat les més de 800.000 persones que van participar en les cinc manifestacions convocades, segons les xifres ofertes per les entitats organitzadores, l'ANC i Òmnium. La majoria dels assistents van lluir samarretes amb el lema d'aquesta edició: “A punt “. Però, ¿a punt per a què?
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una reunió amb corresponsals estrangers, va avançar algunes pistes de quins són els pròxims passos que pretén seguir. Que ningú es faci il·lusions perquè tampoc és que ho aclarís gaire. A saber, el seu propòsit és aprofitar la qüestió de confiança a què se sotmetrà el pròxim 28 de setembre per tornar a reclamar que l'Estat s'avingui a negociar la convocatòria d'un referèndum. En el més que improbable cas que el Govern central aquesta vegada acceptés la celebració d'una consulta, i amb les tres lleis de desconnexió aprovades pel Parlament (i previsiblement recorregudes davant el Tribunal Constitucional), Puigdemont té al cap convocar les eleccions, una altra vegada plebiscitàries, perquè se celebrin la tardor del 2017. El president esquiva, de moment, la via del RUI, un referèndum unilateral d'independència. En privat no la descarta, però en públic no la planteja i es limita a assegurar que complirà “en temps i forma” amb el mandat que interpreta que va sortir de les urnes en els comicis del 27-S.

MISSATGE UNITARI

En tot cas, en aquesta cinquena Diada des que es van iniciar les mobilitzacions independentistes, el missatge més repetit en els discursos dels seus impulsors va ser la necessitat que es reconegui eldret a decidir. Una bandera que Podem i, sobretot, l'espai que representen els comuns amb Ada Colau al capdavant, han agafat amb força. I aquest diumenge ha quedat clar que no tenen intenció de deixar-la anar. Això sí, a un ritme que no ha de ser el que pretengui fixar l'Executiu de Puigdemont (apressat pels seus socis de la CUP). “No hem de quedar atrapats en un full de ruta. No hi ha espera que valgui, però tampoc hi ha pressa que valgui”, va proclamar el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech.

L'alcaldessa de Barcelona va evitar la foto amb els líders independentistes malgrat tenir-los a prop en la manifestació

L'alcaldessa de Barcelona va assistir a la manifestació però va evitar la fotografia amb els dirigents independentistes. I no serà perquè no els tingués a prop. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que era la primera vegada que hi assistia, i el vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, estaven concentrats en el mateix punt. Aquest últim es va referir a la voluntat de Puigdemont de reclamar de nou un referèndum fent servir una certa ironia per no dissentir públicament del president. “És ben sabut que som els campions mundials delreferendisme i del referèndum, i tots els camins democràtics ens semblen bé si permeten que, democràticament, els ciutadans d'aquest país decideixin el seu futur”.
Per part de la CUP, el tercer vèrtex de la majoria parlamentària independentista, es va advertir a Puigdemont que si vol trucar de nou a la porta de Madrid ho faci però que en tot cas el referèndum s'ha de celebrar dins dels terminis que es van fixar. O sigui, que volen que per les bones o de manera unilateral el convoqui abans de la pròxima Diada. Així que, superat l'exercici catàrtic de mobilizar-se de nou, que ningú es porti a engany: els revolts estan assegurats.

COMPLICITAT AMB LES ENTITATS

Potser pels antecedents (el Govern no va poder aprovar els pressupostos per falta de suport), pels missatges que arriben des de l'Executiu central (Mariano Rajoy es va limitar a llançar un tuit desitjant una Diada de “seny, llibertat i respecte”) i per les dificultats per ampliar la majoria independentista, els convocants es van esforçar a reclamar “unitat”. El més vehement va ser el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que va proclamar que la república catalana “es construeix amb tothom, parlem la llengua que ens doni la gana”.
El va precedir a la tribuna el cineasta Pere Portabella, afí a Podem, i que en una línia semblant a Cuixart i al president de l'ANC, Jordi Sànchez va dedicar el seu discurs a insistir que hi ha una majoria de catalans partidaris de la celebració d'una consulta. Diuen que el més important és el missatge i no el missatger, però en aquest cas l'elecció de Portabella pot també interpretar-se com un gest de complicitat a sectors progressistes allunyats de la hiperventilació que intenten mantenir alguns ideòlegs de l'independentisme.   
Una vegada més, tant Ciutadans com el PP es van absentar fins i tot dels actes institucionals. El PSC va quedar desdibuixat entre el fervor independentista i el protagonisme del colauisme. El més semblant a una imatge d'unitat entre socialistes i comuns va ser el tradicional homenatge a l'expresident xilè assassinat el 1973,Salvador Allende.