dilluns, 19 de setembre de 2016

S’EQUIVOCA... QUI S’EQUIVOCA?

Àngel Porres diu que té una aplicació al mòbil que es diu polítics go i que li troba els polítics que assisteixen a les concentracions per reclamar l’AP-7 gratuïta.
El cert és que molts pocs polítics acudeixen als talls, ni tan sols representants els partits més esquerrans i que sempre s’han caracteritzat per ser molt més susceptibles als problemes socials. Àngel considera polítics a aquells que cobren pel càrrec que exerceixen. Dels altres, dels que alguna vegada hem ocupat algun càrrec o han format part d’alguna candidatura n’hi més, però tampoc massa... Dels polítics i també sindicalistes que de tant en tant venen, suposadament a fer-nos costat, alguns d’ells, el que realment volen és fer-se la foto per a poder dir que hi ha estat.
Avui ha tingut lloc el tall 109 i alguns d’aquest que busquen la foto han aparegut una o dues vegades, al menys estan jo i al lloc on he estat jo. Recordo que dijous sé fan 3 talls simultanis: l’Ametlla de Mar, les Cases d’Alcanar i Sòl de Riu (Alcanar) I durant els mesos d’agost i setembre, la resta de dies (inclosos dissabtes i diumenges) a Amposta, davant del restaurant Baix Ebre.
El passat divendres hi va assistir un expolític (perdoneu-me, però ometré el seu nom, encara que potser algun dels assistents sabran de qui estic parlant) i en acabar el tall, me va dir:

 -Llorenç s’equivoca... No es pot anar en contra de tothom...

-Ja m’ho ha dit algú més –li vaig respondre jo-

Llavors es va apropar una tercera persona i es va acabar aquella curta conversa.
Els polítics sempre parlen de negociar... El problema és que no sempre arriben a acords satisfactoris. Sovint es passen negociant temps i temps i al final, al ciutadà li queda la sensació de frustració en veure que els seus representants són incapaços de resoldre la situació. Suposo que tots teniu al cap la situació política espanyola que després de dues eleccions, sembla que anem a unes terceres el dia de Nadal si algú no li posa remei...
En quan al tema de infraestructures cada alcalde vol que els seus votants estiguin contents i per tant les reclamen en clau local, quasi mai pensant en la totalitat del territori...
Durant els talls, sovint Llorenç parla de la nul·la eficàcia que tenen les taules o comissions d’estudi. I la veritat és que raó no li falta. Un clar exemple d’aquesta situació el podem trobar a l’IDECE, el que havia de ser l’òrgan dinamitzador de les nostres terres.
A principis de la passada dècada, quan tot just començava el moviment blau de lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, una tarda la plataforma va ser convocada a una reunió a la seu de l’IDECE a Tortosa. Primer hi havia hagut una reunió del plenari o com es digui en aquest cas. Quan nosaltres arribàvem hi sortien els alcaldes de Batea, l’amic Joaquim Paladella i el de Vilalba dels Arcs Joaquim Vidal. Amb el primer dels Joaquims hi tinc una bona relació des de fa molts anys i li vaig fer una pregunta que es pot considerar la mare els ous:

-Per a què serveix l’IDECE?

-De moment només fem estudis, però que no porten en lloc.   
   
Vull recordar que de l’IDECE va sortir el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre que anys més tard es va convertir en Pla Territorial de les Terres de l’Ebre.
Per a què a servit? Quines millores heu trobat d’uns anys cap aquí? Ha millorat la nostra economia?
Només vull recordar el que ja apuntava la setmana passada: 16 dels 20 municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l’Ebre!
S’equivoca Llorenç (i per extensió tots aquells que li donen suport)? O s’equivoquen els polítics i els que pensen com a tals?
Com diu la dita castellana obras son amores y no buenas razones i de moment els resultats són més aviat escassos.
Potser és l’hora per part dels polítics d’actuar més pensant amb el poble que els ha votat i perdre menys el temps el llargues i infructuoses negociacions.  

Ho veieu com jo?