dijous, 15 de setembre de 2016

TERRES DE L’EBRE: REALITAT O FICCIÓ

Part dels integrants del grup ebrenc Xeic! 
Quan escric, tot i que intento ser políticament correcte, no espero agrada a tothom. Alguns pensaran com jo i els agradarà el que dic, en canvi d’altres hi discreparan en tot o en part. Tot i semblar-nos, els ser humans som molt diferents, sobre tot en allò que respecta a les creences ideològiques i polítiques. Però el més important (i me dono per satisfet si ho aconsegueixo) és crear opinió. Per això fa 9 anys que miro d’escriure una entrada cada dia (quasi sempre política) Només demano respecte (el mateix que tinc jo cap els meus lectors) i si es possible que estiguin degudament identificats, ja que no sempre és així.
Amb l’escrit de vaig publicar dimarts (Admesos i exclosos (de la Diada)) ho vaig aconseguir, tal i com ho demostren els comentaris i el nombre de visites que vaig tenir (quasi 900), tot i que és impossible saber-ho amb certesa ja que hi ha lectors que entren per l’enllaç de la Via Augusta i no directament pel link que solc penjar per diversos comptes de Facebook (no, no tinc Twitter)  
Els comentaris van anar principalment sobre dos aspectes: sobre l’oportunitat de celebrar la Diada a Tarragona i la defensa del nostre territori, que jo considero que van estretament lligades.
Tot i no considerar-me independentista al 100% (a diferència de la majoria sóc molt pragmàtic), he de dir que vaig estar a la manifestació de Barcelona de l’any 2012 (la que va significar la transfiguració de Mas i posteriorment de la majoria dels seus) i a les de 2013 (Via Catalana),  2015 (Meridiana) i la de Tarragona d’aquest any. Dels últims 5 anys només m’he perdut la de 2014 per motius de salut. Però no han estat les úniques manifestacions a les que he assistit, ja que vaig ser present a les de 1978 i 1979, evidentment a Barcelona. Per tant no tinc cap mena de peresa de desplaçar-me a 200 Km per a manifestar-me pel que jo penso que he de reivindicar, però no tothom és igual. Fixeu-vos. Cada tarda sé talla l’N-340 i 6 dels 7 dies de la setmana sé fa al costat mateix d’Amposta. És per una bona causa, no me digueu què no... Per a demanar l’AP -7 gratuïta, ja que la nacional ha quedat obsoleta amb els pas dels anys. Veritat que hi hauria d’haver una gran afluència de gent? Tot i estar al costat mateix de casa normalment no passem de 50...  
Ara vaig a fer-vos una pregunta? Què us sentiu primer, catalans o espanyols? Tinc la completa seguretat que la gran majoria de vosaltres direu que catalans i fins i tot un gran percentatge d’aquest dirà que d’espanyols res de res.
Mireu per on, jo abans que català me sento ebrenc i com dic sovint, molt més proper a la gent de Vinaròs, Sant Mateu o Morella que no amb els del colla de Balaguer cap a munt. Per això defenso i defensaré el concepte de les Terres de l’Ebre abans que qualsevol altre. Perquè certament amic lector, avui en dia les Terres de l’Ebre no deixen de ser un concepte, una ficció. Si m’apureu molt una marca de l’IDECE. És veritat que sé sol denominar Terres de l’Ebre al conjunt de les 4 comarques situades més al Sud de Catalunya: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià. Però oficialment no estan reconegudes en lloc. Ho estaran el dia que es creï la vegueria (algun comentari també anava en aquest sentit)
Quan l’Ebre es va revoltar contra el PHN, el darrer govern de Pujol, un dels seus màxims avaladors (coneixeu la trobada a Tortosa de Pujol i Zaplana?) va crear les delegacions al territori en un intent de desviar l’atenció i posar comissaris polítics per a controlar més i millor el territori. Però a partir d’aquí només han hagut gestos que tenen més format de teatre que de realitat política. Com l’intent de convertir l’Estatut promogut pel President Maragall en l’Estatut de Miravet a semblança dels de Núria i Sau.
Però la realitat és molt diferent. Sabeu quina és? Que 16 dels 20 municipis més pobres de Catalunya sónde les Terres de l’Ebre. Voleu una altra dada? 

Creix l'ocupació a l'Ebre per 9è trimestre consecutiu, però a un ritme més lent que a la resta del país (Aguaita 14-09-2016)

I sabeu el per què passa això? Perquè som pocs i a sobre malavinguts. Sinó exercim plenament d’ebrencs, sinó portem les nostres reivindicacions fins les darreres conseqüències, sinó remem tots junts, difícilment aconseguirem millores ostensibles per al nostre territori.
Ah! I no me val allò de primer la independència que després ja solucionarem tota la resta... Aquí tornaríem a entrar en un nou capítol de ficció.