divendres, 23 de setembre de 2016

TRENCAR UNA LLANÇA A FAVOR DE PEDRO SÁNCHEZ

Caricatura: ABC. 
Pedro Sánchez té marcat en roig l’1 d’octubre. No perquè sigui un nostàlgic i vulgui rememorar el dia del Caudillo, sinó perquè aquest dia sé reuneix el comitè federal del PSOE que pot acabar dictant sentència en contra de l’actual Secretari General.
Alguns dels barons territorials, encapçalats per la tota poderosa presidenta d’Andalusia Susana Díaz, són de l’opinió que s’ha de desencallar l’actual situació d’Espanya permetent al PP que pugui governar i, de cap manera Sánchez hauria de mirar de tornar a formar govern, sobre tot si per assolir-ho ha de pactar amb els extremistes catalans a canvi d’un referèndum pactat.
Sánchez tampoc és partidari de pactar amb el PDC (o con es vulgui dir) i ERC tot i que no ho hagi expressat. A Sánchez només sé li escolta dir que vol pactar amb C’s i Podemos i que aquestes dues formacions s’haurien de deixar de vetar mútuament.
Albert Rivera però, sembla que li ha tancat la porta als nassos i li ha dit que es deixi d’aventures sobre tot quan no compta ni amb el recolzament del seu partit... És el mateix que dir que s’haurien d’abstenir i investir a Rajoy. O sigui, Rivera no hi pactarà, però demana que se’l pugui investir... Estranya manera de fer política...
Podemos és una altra història. La visió que es té ara mateix des de fora de la formació és que és una gàbia de grills. Sembla que Pablo Iglesias i d’altres tenen una visió molt diferent a la d’Iñigo Errejón i aquells que li donen suport. I pel mig Pablo Echenique mirant de posar pau.
Per una part pot cridar l’atenció que un partit relativament nou estigui embolicat en un seguit de guerres fratricides. Això fa que s’estigui més per resoldre els problemes interns que no de mirar de solucionar els grans temes d’estat. Però per l’altra i si s’analitza d’on ve Podemos (es va inspirar en el moviment del 15-M), potser entendrem el perquè de tantes controvèrsies. De totes maneres als partits d’esquerres això ja passa. Mentre els de dreta (al menys de portes cap a fora) tots segueixen els mandats dels seus superiors, els d’esquerra, de vegades són el més paregut a una anarquia.
Tornant a Pedro Sánchez i el comitè del proper dia 1, sembla que l’actual Secretari General (no m’atreveixo a dir líder) del PSOE es vol encomanar a les bases per a continuar endavant amb la seva idea de negar a Rajoy les vegades que calgui.
I a mi no me sembla malament... Per molt que el PP digui que van guanyar les eleccions, que ho van fer per un número superior de vots i escons i bla, bla, bla... O es pot oblidar que el PP d’avui representa la corrupció generalitzada i, si Espanya fos una democràcia de veritat i els estaments de l’Estat funcionessin com han de funcionar, els dirigents populars (sinó tots la majoria), haurien d’estar inhabilitats a per vida. Però és evident que no ho és...
Però a part d’això, tenim una majoria de votants (i per extensió ciutadans) que també s’ho haurien de fer mirar. Ja sé que els altres partits tampoc els ho posen fàcil (no cal mirar a ningú, me miro jo mateix), però d’aquí a votar PP... És què no hi ha cap partit que sigui digne de confiança? Es clar què els hi ha! Però com són minoritaris i no surten en lloc, ningú els coneix.
Pedro Sánchez ha de continuar amb la seva estratègia. Si fa cas al que li demanen alguns barons només pot passar que vagin perdent vots a cada convocatòria. Recordeu el que dic sempre: coherència...
I no és coherent que un partit que vol ser alternativa voti corrupció quan l’han criticat tant, sobre tot als llocs on més l’han patit (València, Madrid, fins i tot Catalunya) De no ser així molts poden pensar que volen passar pàgina també es pretén que se’ls hi perdonin els casos de corrupció que hi ha hagut al si del propi PSOE.
És curiós que la federació que més està en contra de Sánchez sigui a la vegada la que més corrupció acumula.