 |
| Hernández y Hernández. |
Algú dels meus
seguidors pot respondre’m a la següent pregunta?
M’he vist posat
mai expressions com ji, ji... ja, ja, etc. tan usuals a les xarxes
socials? No us hi esforceu... No recordo haver-ho posat mai, ja que no m’agrada.
Primer posaré un emoticona que no aquesta expressió. Qüestió de gustos, res
més.
De què ve així el
títol de l’entrada d’avui. Senzillament de l’actitud dels dos portaveus
parlamentaris: Rafael Hernando (PP) i Antonio Hernando (PSOE), durant la parada
militar per a commemorar la Fiesta
Nacional, el dia de la Hispanitat o com nassos la folgueu anomenar... Els ji, ji... ja, ja van ser el denominador comú de la seva complicitats baix del paraigua.
La sintonia que
van manifestar els dos portaveus està molt allunyada de les actituds distants d’altres
vegades. La qual cosa fa pensar que, aquesta vegada sí, abans de que acabi el
termini legal per a dissoldre les cambres, hi haurà fumata blanca i tindrem un nou-vell President del govern: Mariano
Rajoy Brey.
Sembla ser que
els desitjos de Felipe González amb l’estreta col·laboració de la Susana Díaz,
han donat el fruit esperat en forma d’abstenció del grup socialista... Caldrà
veure si de tot el gruo o, finalment, hi haurà diputats que trenquin la
disciplina de vot i segueixen votant no.
Mentrestant, la
versió més castissa de Ciudadanos ja
ha dit que renovarà la confiança amb el PP i que també li donaran suport... No
sigui el cas de que quedin descol·locats en terreny de no ningú i això sempre
resulta contraproduent.
Recapitulem: Amb
els vots dels diputats del PP, els de Ciudadanos
i amb uns quants del PSOE, Rajoy té la investidura garantida, d’aquí que el Borbó
hagi decidit tornar a consultar els representants dels diferents partits
polítics que conformen el Congrés per a mirar d’extreure’n alguna cosa aprofitable... De no ser així,
difícilment tornaria a convocar-los. El ridícul ja l’ha fet diverses vegades i
difícilment voldrà tornar-se a arriscar amb un nou intent fallit.
 |
| No tots els Borbons formen part de la monarquia. |
Per tant, dintre
d’uns dies, Ciudadanos i PSOE (o part
d’aquest) institucionalitzaran la corrupció. Una corrupció amb la qual una gran
part dels votants espanyols hi està d’acord. De no ser així no s’entén que el PP
sigui sent el partit més votat i el que tornaria a guanyar les eleccions de
tornar-se a fer ara mateix i encara amb més avantatge.
I mentre, per les
sales d’audiència dels jutjats segueixen acudit els encausats per la Gürtel i les targetes Black de Caja Madrid/Bankia,
la majoria dels quals o són del PP o han tingut vincles amb el partit que un
dia va fundar entre d’altres Fraga Iribarne, Rita Barbera i Manuel Millán
Mestre (tot i que fa anys que hi renega) i van heretar Aznar, Rajoy i d’altres
capitosts, perquè quan un partit polític actua semblant a la Màfia, més que
dirigents hi ha capitosts... Però és el que una bona part de la ciutadania vol
i també barons i fidels del PSOE.
Per cert, tornant
a Antonio Hernando, el del PSOE, sembla que tindrà una papereta més que
difícil. De ma dreta de Pedro Sánchez, passarà a ma executora del pla d’investidura
de Rajoy. Mira tu per on!
L’altre dia a El Intermedio del Gran Wyoming van treure un breu retrat del personatge, per aquells
que no tenim memòria o, simplement no n’havíem sentit a parlar fins que el van
anomenar portaveu parlamentari. Per la seva trajectòria política es podria qualificar
com a trepa. Sí, sí, trepa és un bon adjectiu! Pe tant no ens
ha d’estranyar que sigui com el conillet d’aquella famosa marca de piles i
duri, duri...
Acabaré amb una d’aquelles
frases que marquen estil. Quan sonava Pedro Sánchez per a ocupar el càrrec de
Secretari General del PSOE, sembla que Susana Díaz va dir d’ell: No serveix, però ens serveix...
Què cadascú
tregui les seves pròpies conclusions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada