dissabte, 1 d’octubre de 2016

BUSCANT CLIENTELA

De Ferreres al Periódico. 
En un món globalitzat on les xarxes socials dominen Internet i controlen les nostres vides, fa que la finalitat d’alguns del seus usuaris sigui la obtenció de una gran clientela a qui es fidelitza  amb publicacions i missatges atractius a la seva manera de pensar, sovint monotemàtics. Un exemple molt clar és Mark Serra, un addicte a la independència catalana i a Facebook.  
Encara que no ens haguem unit a la seva pàgina de Facebook, segurament heu vist que demana que t’hi facis seguidor, tot explicant que els administradors de la xarxa sé la va clausurar fa uns mesos per culpa de les denuncies de l’espanyolisme radical. Quan això va passar tenia més de 90.000 seguidors; ara ja ne té més de 57.000.
Els seus seguidors tenen un únic perfil: estan convençuts de que la independència de Catalunya arribarà aviat, sense importar-los com i amb qui passarà.
Aquesta dèria per obtenir més i més seguidors es deu, segurament, a un alt grau d’egocentrisme i, en certa manera, d’exhibicionisme virtual.
És inqüestionable que el concepte d’independència té molts de seguidors, tal i com sé comprova cada 11 de setembre o el referèndum que es va fer el 9-N de 2014 i malgrat algunes opinions que diuen que el moviment va de baixa. Si és cert que va de baixa (les xifres són molt interpretables), no és menys cert que es pot tornar a activar en qualsevol moment si un dia es donen les condicions necessàries per a que això passi... Per exemple una nova agressió per part dels estaments de l’Estat o la convocatòria imminent d’un referèndum o unes plebiscitàries de debò, no com les que ens van voler vendre ara fa un any...
Els qui també van com a boixos buscant clientela són els del PDC o PDEC o, per a què ens entenguem, la vella Convergència (els hi costarà anys i panys desempallegar-se d’aquesta denominació que tants maldecaps els hi ha portat), tal com ho ha expressat aquests darrers dies l’actual coordinadora general del partit Marta Pascal.  
Sembla ser que el trànsit de militants de l’antic al nou partit no és automàtic. A part d’això igual el cens de militants de l’antiga Convergència estava inflat. No seria ni el primer ni el darrer cop que passaria una cosa així, ja que molts partits no esborren de les llistes els militants que es donen de baixa o moren. I si m’apureu, fins i tot hi deuen d’haver que ni saben que ho són. Els ha afiliat algú perquè necessitava suport i de vegades fins i tot els hi ha estat pagant la quota durant anys...
Però aquesta no seria l’única causa. Per molt que una gran majoria d’afiliats van seguir el camí que va iniciar el seu líder el 12 de setembre de 2012, és evident que sempre hi ha afiliats díscols als que no els va atreure el viratge independentista que va donar el partit de tota la seva vida. Catalanistes, sí, independentistes? Això ja és una altra cosa...
Tampoc han hagut de renovar el carnet la família Pujol Ferrusola. Prou contratemps estant tenint com per a pensar que han de passar per els noves oficines del nou partit a formalitzar la seva afiliació. En uns altres temps hauria estat la mateixa direcció del PDEC (o com es digui) els que els hi hauria ofert la presidència honorífica (Jordi Pujol) i ves a saber quins altres honors a la família.
Fins i tot, li les coses no s’haguessin torçat, ara mateix l’Oriol Pujol hauria pogut estar al front de la nau convergent rumb a Ítaca. Però la seva nau mai va sortir del port. El motiu? No passar la corresponent ITV.