dimecres, 5 d’octubre de 2016

Dels 400 de Millet als 2.000 de Junts x Sí

JAUME REIXACH

Sota la direcció de Jordi Argelaguet, el Centre d'Estudis i Opinió(CEO) s'ha convertit en una 'estructura d'Estatque guia i anticipa els escenaris polítics que decideix, a cada moment, el 'sanedrí processista' que governa la Generalitat des de fa quatre anys. Els resultats de les enquestes que divulga aquest organisme, depenent del departament de Presidència, són totalment 'precuinats', 'cuinats' i 'recuinats' amb l'objectiu de fixar les consignes que, amb posterioritat, seran divulgades a tota la societat catalana a través del potent aparell de mitjans de comunicació subvencionats, públics i privats, que el govern té a la seva disposició.

Qualsevol excusa és bona. En aquesta ocasió ha estat l'enquesta corresponent al segon Òmnibus anual de la Generalitat, destinat, en principi, a conèixer la valoració que fa l'opinió pública sobre la gestió del govern del president Carles Puigdemont. Aquesta vegada, el CEO ha encarregat la feina a l'empresa Institut Apolda SL, que ha fet 1.200 entrevistes presencials.

Per a mi, el més interessant d'aquesta enquesta és el treball de camp en què es fonamenta i que ens dóna una radiografia molt precisa de la societat catalana que, curiosament, ha estat deliberadament negligida en la projecció mediàtica que s'ha fet de l'estudi. Com és la Catalunya de l'any 2016? Gratant en els resultats demoscòpics del segon Òmnibus, trobem respostes 'sorprenents', molt allunyades dels estereotips que se'ns intenten vendre, amb pesada insistència, des del poder polític institucional.

* D'entrada, l'Institut Apolda SL detecta que la primera llengua dels catalans... és el castellà (42,3%) i que el català ho és només pel 29,5%, mentre que els bilingües funcionals són el 20,5%

* Quan pregunta per la identitat, resulta que les persones que es consideren més catalanes que espanyoles o només catalanes sumen el 33,7% i que el 56% s'inscriuen, en diversa graduació, en el despectivament anomenat 'bloc unionista'

* En aquesta línia, el 71,6% considera que el clima de convivència entre els autòctons i els immigrats és bo o molt bo

* Econòmicament, el 41,8% de la població afirma que és de classe baixa o mitjana-baixa i, en termes polítics, és majoritari el segment que es considera de centreesquerra i esquerra (52,6%)

* També guanyen els qui prefereixen una societat més justa i igualitària sobre els qui defensen la prevalença de la llibertat individual i, en aquest sentit, l'opinió majoritària (58,1%) és que no s'han d'abaixar els impostos per poder mantenir així els serveis públics i les prestacions socials.

* I, avís a navegants: el 53,9% s'estima més que els representi un ciutadà normal que no un polític professional (25,8%)

Si cal acceptar, per bé o per mal, l'honestedat del treball de camp de l'Institut Apolda SL, aquesta és la "Catalunya real" que tenim avui: majoritàriament castellanoparlant, amb una accentuada consciència social, refractària a la professionalització de la política, sensata i molt tolerant amb els nouvinguts.

Quins són els titulars que els mitjans de comunicació han traslladat a l'opinió pública catalana sobre els resultats de l'enquesta d'aquest segon Òmnibus de la Generalitat?

El 82% dels catalans estan d'acord amb que els diputats han d'obeir en tot moment la voluntat del poble (tu ja m'entens...)

El 62,5% dels catalans estan d'acord amb les ambaixades a l'exterior (en realitat, la pregunta concreta parlava de "delegacions a l'exterior per incrementar les inversions, les exportacions i per tenir veu pròpia al món")

Òbviament, la societat catalana és molt rica i plural, plena de matisos i també de frikis molt cridaners. Però el 'mainstream' és el que, amb un marge d'error del 2,83%, ens descriu el treball de camp de l'Institut Apolda SL. La pregunta que cal fer-se és:resulta políticament raonable tensar i castigar aquest 'corpus social' amb l'aprovació d'unes lleis de transitorietat jurídica per proclamar un Estat propi i convocar un referèndum unilateral d'independència? La resposta és clara: no. Més enllà de la propaganda i de la manipulació mediàtica, la realitat és la que és.

En aquesta Catalunya, ara i aquí, el procés independentista és artificial i, en tot cas, immadur, encara que el soroll sigui monotemàtic i, de vegades, eixordador. Per tant, la política que mena el president Carles Puigdemont -obligat democràticament a governar pel conjunt de la societat catalana- és greument errònia i profundament injusta. Està portant el país per uns camins tortuosos molt allunyats de la majoria social i això, més enllà de l'aritmètica conjuntural del Parlament de Catalunya, és una irresponsabilitat inacceptable.

Fèlix Millet, abans de la seva caiguda als inferns per l'estafa del Palau de la Música, explicava que a Catalunya "som unes 400 persones, ens trobem a tot arreu i sempre som els mateixos". Amb Junts x Sí al poder, i amb la CUP fent d'escolanets, aquest cercle de privilegiats s'ha ampliat, amb la cançó de la independència, a unes 2.000 persones: polítics professionals, assessors, 'spin doctors', editors, opinadors, tertulians, intel·lectuals endollats, 'mobilitzadors', caçasubvencions, comunicòlegs, marquetinians... que parasiten i sagnen els pressupostos públics.

Indiferents a la societat catalana "real" en la qual viuen, aquestes 2.000 persones mouen el 'cotarro'... per mantenir el 'seu cotarro'. Fins quan?