dissabte, 8 d’octubre de 2016

El que li faltava al PSC

La implosió del PSOE afecta de ple el procés de primàries dels socialistes catalans

La relació entre tots dos partits torna a centrar el debat després de la victòria de dissabte dels barons crítics


RAFA JULVE

El PSC estava intentant no trepitjar (més) pells de plàtan per afrontar sense interferències afegides les pròximes setmanes i li ha acabat caient a sobre la tomatina de Bunyol. Ni que haguessin escollit la data els guionistes de 'Borgen', la implosió del PSOEi la consegüent dimissió de Pedro Sánchez s'ha produït just a les portes que els socialistes catalans decideixin el seu futur. El 15 d'octubre la militància haurà d'elegir entre Miquel Iceta o Núria Parlon per dirigir l'organització i el 5 i 6 de novembre tindrà lloc el congrés del partit. La relació amb la força germana socialista torna a situar-se a la palestra i, amb això, el posicionament davant una eventual abstenció per permetre que Mariano Rajoy segueixi governant.
Sobre això últim, ni l'actual primer secretari ni l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet han deixat cap mena de dubte. "¡Pedro, segueix ferm! ¡Deslliura'ns de Rajoy i del PP, per Déu!", li va implorar Iceta a Sánchez a la Festa de la Rosa del 24 de setembre. "Demano a tots els membres del comitè federal que facin pinya amb Sánchez", va reclamar Parlon. Després va arribar la dimissió de mitja executiva del PSOE i el dantesc conclave d'aquest dissabte, on el PSC sí que es va mantenir ferm amb el ja exsecretari general socialista. La vintena de socialistes catalans presents al comitè federal es van posicionar al costat del líder... i van sortir derrotats pels barons crítics.

LES BASES

Un cop descavalcat Sánchez, tant Iceta (aclamat al carrer de Ferraz pels sanchistes) com Parlon van sortir veloços a subratllar que el 'no' a Rajoy segueix vigent per molta gestora que hi hagi. Tots dos saben que la militància catalana té interioritzat com cap altra la màxima del "No és no" i tots dos són conscients de les conseqüències que suposaria l'abstenció per a un PSC al qual fins i tot se li va esvaint l'ombra del que havia arribat a ser. Els 'comuns' es freguen les mans. D'aquí ve que Parlon hagi doblat l'aposta mirant d'avantatjar el seu rival amb un gest a la parròquia. Si ella resulta escollida primera secretària, farà una consulta amb la militància, a la qual demanarà que "consolidi aquesta posició d'un 'no' clar al PP". És més, també sembla estar disposada a reclarmar-lo als diputats del PSC al Congrés encara que això suposés trencar la disciplina de vot.
Núria Parlon
ALCALDESA DE SANTA COLOMA

"No volem trencar amb el PSOE, volem

ajudar-lo, però no ens podem permetre una abstenció que faciliti un govern del PP"

Aquesta última situació entronca amb el renovat debat de la relació entre els dos partits. Els socialistes catalans no formen part per ara de la gestora d'un PSOE al qual alguns veuen més allunyat que mai. El 2014, les bases del PSC van recolzar Eduardo Madina en les primàries que va guanyar Sánchez (gràcies a l'impuls andalús), però la reforma constitucional que va plantejar el ja exsecretari general va permetre teixir complicitats amb l'executiva d'Iceta. Els vaivens del PSC pel que fa al procés van semblar calmar-se amb el tema del referèndum sobre la nova Carta Magna, però falta veure en què acabarà aquella proposta amb Susana Díaz i altres barons als comandaments. Els independentistes es freguen les mans.
Àngel Ros
ALCALDE DE LLEIDA

"Rajoy té més possibilitats de ser president ara que abans que Sánchez dimitís"

ROS SE'N DESMARCA

Iceta i Parlon hauran de reprendre la discussió al voltant de seguir igual o plantejar un estatus diferent. Sobretot, si finalment el PSOE decideix permetre que governi Rajoy. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha descartat pràcticament un govern alternatiu després del que va passar al comitè socialista de dissabte i ha donat un toc a Parlon pel seu plantejament de votar 'no' al líder del PP faci el que faci el PSOE. "Les decisions precipitades no són adequades", ha afirmat. També ha descartat el divorci entre tots dos partits i ha exalçat la seva "relació federal i fraternal". En tot cas, els populars es freguen les mans.