diumenge, 16 d’octubre de 2016

El TC ens toca els bous

SÍLVIA CÓPPULO
Periodista

El Tribunal Constitucional, que poca feina té, ara està entretingut a veure com s'ho fa perquè tornin els toros a Catalunya. Fa sis anys que el Parlament va abolir les corrides arran d'una ILP presentada per 180.000 persones. Llavors, el món civilitzat ens va aplaudir i el PP es va indignar. La cosa jurídica al servei que el Govern central mani tant com vulgui, diu que els toros són espanyols, o sigui competència de l'Estat, i que el Parlament català pot regular-los, però no prohibir-los. Ara bé, tot i que el TC acabi impugnant la llei catalana d'aquí uns dies, els toros no tornaran. Perquè el govern català ja ha avançat que no acatarà la sentència i hi posarà tantes traves legals com pugui, perquè l'Ajuntament de Barcelona (on estan prohibits fins i tot els correbous) també prepara la seva estratègia jurídica per driblar el TC i, en definitiva, perquè la majoria dels catalans i les catalanes no vol fer del patiment dels animals un espec­tacle.
No és gens nou que el TC es vulgui torejar la Cambra Catalana a petició del PP o del Govern espanyol. L'abril passat va anul·lar parcialment el decret català anomenat de pobresa energètica i emergència habitacional. Els articles suspesos evitaven els desnonaments de les persones més vulnerables mediant amb els bancs quan hi havia un sobreendeutament i fent obligatori que les entitats financeres oferissin un lloguer social i cedissin temporalment pisos buits a les persones que ho han perdut tot. Aquesta mateixa setmana el govern de Junts pel Sí ha presentat un nou projecte de llei anti-desnonaments per saltar-se la suspensió del Constitucional fruit de la cimera que el maig passat el president Carles Puigdemont va fer al Palau de la Generalitat amb alcaldes, partits i entitats socials. El nou text legal pot quedar aprovat aquest mateix mes d'octubre, i estarà redactat de tal manera que serà molt difícil recorre'l.

Però Catalunya és molt torera

Tothom sap que de fons hi ha el conflicte polític entre el Govern espanyol i el català que tants anys fa que dura, ara concretat en el referèndum d'autodeterminació, però és desolador veure que l'alt tribunal s'ocupa de tirar enrere decisions que compten amb el suport d'una gran majoria social a Catalunya, i que precisament intenten que la seva gent visqui una vida millor. Que la qüestió és l'envaïment de com­petències i que el tema tractat no importa, pot ser vàlid jurídicament, però és tristíssim políticament i ­socialment. O, ¿el sentit d'existir dels poders de l'Estat no és treballar per fer una societat més justa i igualitària? I, finalment, ¿el Constitucional no sap que hi ha una llei no escrita que diu que més val no manar si no t'han d'obeir, perquè només faràs que perdre autoritat? ¿No veu que cada cop se'l toregen més?