diumenge, 16 d’octubre de 2016

LA POBRESA FARMACÈUTICA

Dilluns passat, des de la primera hora del matí, la programació en català de la Cadena SER, sé va fer ressò del concepte pobresa farmacèutica que, tot i que no es nou, es força desconegut per la majoria dels ciutadans.
Tot i que no me passo el dia enganxat a la ràdio (per raons òbvies), vaig tenir ocasió d’escoltar-ho un parell de vegades: a la desconnexió d’abans de les 8 del matí i al programa el Balcó que s’emet entre les 7 i les 8 de la tarda.
Van parlar professionals sanitaris i voluntaris que porten a terme una tasca digna d’elogi donant suport sobre tot a malalts crònics que no tenen ingressos suficients per a poder comprar els medicaments. Alguns d’aquest malalts, tal com passa a d’altres àmbits, com per exemple els que pateixen pobresa energètica, viuen amb els seus ascendents i de la pensió d’aquests, ja que la prestació o pensió que solen cobrar és molt minsa.
Vaig escoltar també que a Barcelona capital (i només actua a aquest àmbit) s’ha creat una mena de patronat (la veritat, no me vaig quedar amb el nom, però després de buscar-ho per Internet bé podria tractar-se del Fons Social de Medicaments contra la pobresa farmacèutica) per a poder atendre el màxim número de pacients que necessiten l’ajuda. El que passa que tenen un pressupost limitat i estan col·lapsats. Segons van explicar, un dels membres del patronat és el propi Govern de la Generalitat per mig de l’ICS, però que no fa cap aportació dinerària...
Però tal com van explicar, a la resta de Catalunya la situació és molt pitjor, ja que no hi ha cap tipus d’associació que faci aquesta tasca.
El reportatge (per anomenar-lo d’alguna manera) el van centrar al barri del Bon Pastor, on la taxa d’atur és la més alta de Barcelona i l’esperança de vida està pels voltants dels 80 anys (inferior a la resta de Catalunya) Una metge va explicar que sovint quan recepta medicaments als seus pacients té la seguretat que no els compraran i per tant, no seguiran el tractament indicat.
Paral·lelament vaig escoltar un parell de falques publicitàries anunciant la solvència econòmica de Catalunya, de la confiança que ens tenen els inversors estrangers citant fonts d’organismes independents com per exemple Fira de Barcelona.
Quin organisme és el promotor de les falques? Si heu pensant en la Generalitat de Catalunya, heu encertat... Premi!! Tampoc cal ser un linx per a deduir de que es tracta d’una campanya institucional i sí, té tota la pinta de que la finalitat és conscienciar a la ciutadania sobre la viabilitat de ser un estat independent.
Però arribat a aquest punt, pregunto:

-Quins criteris segueix el nostre govern a l’hora de promoure campanyes institucionals?

-Davant de la despesa què comporta una campanya així, hi ha una majoria de catalans que hi estan d’acord?

-No seria més útil destinar els diners que costa la campanya a d’altres finalitats?

I posats a buscar finalitats, segurament heu pensat que vaig a citar-vos-en una: la pobresa farmacèutica, què és el tema del que us he parlat avui.

És curiós que la Generalitat no destini ni un euro al consorci del qual us parlava anteriorment i, en canvi faci campanyes institucionals de dubtosa finalitat.