dissabte, 8 d’octubre de 2016

LES NOVES NECESSITATS

Delegació d'Hisenda i de l'AEAT de Tarragona. 
Molt lluny queda el temps en que el ser humà tenia escasses necessitats bàsiques: menjar, dormir, vestir i poca cosa més...
El pas dels anys, però sobre tot la societat de consum ha comportat un increment de les necessitats: oci, consum... Amb tot el que comporten aquests conceptes.
Però no acaba aquí. Com a treballador de l’administració pública he atès moltes vegades a clients (també a l’administració sé denominen així) que han arribat dient:

-Necessito un certificat...

I jo els responia:
-No el necessiteu, us el fan necessitar que no és el mateix...

Cada vegada és més habitual que te demanin un certificat per a tot. Quan jo era jove necessitaves un certificat mèdic per a poder conduir, poder realitzar determinades feines (treballar a l’administració pública) o contractar algunes assegurances de vida o un certificat de penals també per a poder accedir a treballs concrets.
Ara té poden demanar un certificat per a qualsevol cosa: per a una ajuda o subvenció, per a la targeta de transports, per a un contracte públic, per a justícia gratuïta, a l’hora de sol·licitar un préstec, etc. Fins i tot de vegades dos o més: hisenda estatal, hisenda autonòmica, Seguretat Social, ajuntament... Afortunadament la majoria d’organismes tenen subscrits convenis i que previ consentiment de l’interessat, podem obtenir sense crear maldecaps als usuaris.
Però què passa quan no hi ha conveni? O quan el hi ha però pel motiu que sigui no el poden obtenir? Llavors tot queda a mans de l’usuari, tal i com ha passat sempre.
Darrerament, un dels certificats més demandats és el de penals que s’exigeix a tots aquells que han de treballar amb infants (mestres, educadors, monitors...) Hi ha dues maneres d’obtenir-lo: presencialment o bé a través d’Internet.
Si s’opta per demanar-lo per Internet s’ha de tenir l’eina per acreditar la identitat del sol·licitant, és a dir, el DNI electrònic (els vells, els que tenim la majoria de ciutadans no van tenir l’operativitat desitjada) o un certificat d’usuari, normalment el que expedeix la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre a través dels organismes col·laboradors, tot i que n’hi ha d’altres.
Per a sol·licitar el certificat d’usuari (o electrònic) s’ha d’anar personalment a una oficina d’una de les entitats col·laboradors (normalment l’Agència Tributària) i acreditar-ne la identitat. No cal molta documentació; simplement portar el DNI en vigor (no caducat) i un codi que s’obté des de la web de la FNMT. Això si, s’hi solen formar cues i per tant, millor que es demani cita prèvia per a evitar esperes innecessàries. A partir d’aquí és molt fàcil... O no, depenent de la perícia que un tingui a l’hora de moure’s per la xarxa.
La segona possibilitat és acudir personalment a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia si ets de fora de Madrid o a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà en el cas de la capital d’Espanya. El problema és que de gerències territorials només n’hi ha una a cada comunitat autònoma. Això fa que s’hi formen llargues cues. Fa uns dies, un ciutadà va escriure una carta al director (la vaig llegir al Periódico) on afirmava que havia arribat a 2/4 de 5 del matí i ja es va trobar esperant a un bon grapat de gent.
Casos com aquests ens retornen al passat, de quan s’havia d’anar a pagar la contribució o a renovar-se el DNI (aquí encara t’hi pots trobar) on també es formaven llargues cues de ciutadans esperant el seu torn que s’anaven donant dels uns als altres.

La conseqüència final és que les noves tecnologies encara no ho solucionen tot i en alguns casos sembla que el temps no hagi passat. Per a donar més realisme només faltaria una lúgubre oficina amb finestretes i al darrere d’elles un vell funcionari amb ulleres de petxina, maniguets (manguitos) i visera.