JOSÉ ANTONIO SOROLLA
Periodista
El president Carles Puigdemont va superar la moció de confiança amb la promesa de celebrar un referèndum sobre la independència. Com estava previst, va assegurar que intentarà pactarlo amb l'Estat i, si no, el convocarà igualment la segona quinzena de setembre del 2017. Aquesta segona opció és el RUI (referèndum unilateral d'independència) que exigia la CUP, però Puigdemont sempre ha defensat que ha de ser vinculant i amb garanties, inclòs el reconeixement internacional.
El discurs de Puigdemont, sense tants complexos com tenia Artur Mas, va ser explícitament trampós. Va parlar d'una majoria del poble català a favor de la independència, va dividir els catalans entre independentistes i dependentistes (el terme ja és una falta de respecte), i va confondre l'Estat amb el Govern espanyol, com quan va afirmar que l'Estat havia retirat l'assistència sanitària a persones vulnerables, obviant que només el PP va aprovar aquesta mesura.
A més a més que el RUI incompleix el full de ruta i el programa electoral de Junts pel Sí, amb la qual cosa l'inexistent «mandat democràtic» es viola encara més, la proposta del referèndum conté trampes i intencions ocultes. Puigdemont sap que el referèndum no es podrà pactar i que si és unilateral és impossible que tingui garanties i reconeixement internacional. Aquí, en aquesta «empanada monumental» en què s'ha convertit el procés (Carod-Rovira dixit), els únics que diuen la veritat són els estrategs de la CUP. Ells defensen fins al final el RUI «com a mínim per fer entrar en contradicció democràtica l'Estat espanyol i que hagi de recórrer a alguna mena de força legal i fins i tot de força bruta» per mostrar aquestes contradiccions a la població i a la comunitat internacional. Ho va dir el dirigent i exdiputat Quim Arrufat a mitjans de setembre. Si al final no es recula, aquest serà l'objectiu real del RUI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada