SISCU BAIGES
Als catalans ja ens han avisat que d’aquí a un any ens demanaran que votem en un referèndum. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha obtingut els vots i les abraçades dels diputats i diputades de la CUP a la moció de confiança parlamentària gràcies a aquest anunci.
El setembre de 2017, si Puigdemont és encara president de la Generalitat –i no acaba ensopegant un altre cop amb l’aprovació dels pressupostos per l’any que ve- ens convocarà a votar sobresi volem que Catalunya sigui independent d’Espanya o no.
Una primera incògnita és en què consisteix un país independent a l’Europa i el món actuals. Però aquesta incògnita ja fa anys que l’arrosseguem i ningú no sembla massa interessat en aclarir-la.
La segona incògnita és perquè hem d’esperar un any sencer. Aquí és on els malpensats asseguren que els impulsors de la independència no tenen pressa a posar en perill els seus sous i subvencions públiques.
La tercera i nova incògnita és en quina mena de referèndum pensa Puigdemont quan planteja que el setembre hi haurà “o referèndum o referèndum”. Té al cap el mateix tipus de referèndum que imaginen a la CUP? O, fins i tot, la CUP té clar quina consulta vol? No vull ni pensar en una votació de l’assemblea nacional dels cupaires per decidir si estan a favor o no del referèndum que proposin els de Junts pel Sí.
Se suposa que tant el PEDECAT com ERC tenen clar que no poden convocar els catalans a les urnes amb un referèndum on no hi hagi un llindar mínim de participació per validar-lo. Fins i tot, el govern xenòfob hongarès no ha gosat saltar-se aquesta norma democràtica bàsica en el referèndum amb el qual pretenia justificar la seva negativa a acceptar la quota de refugiats que la Unió Europea li ha dit que ha d’acollir. I encara sort! Gràcies a aquest llindar, els hongaresos han donat un disgust al primer ministre Viktor Orbán.
La diputada de la CUP Anna Gabriel ha declarat que, per ella, si al referèndum vota un català a favor de la independència més dels que votin en contra, s’ha de donar per fet que Catalunya ha de declarar-se independent. Tant li fa si participa un 10% o un 50% de la ciutadania.
No només hi ha el precedent hongarès. Els britànics van tirar pel camí de Gabriel i ara tenen un Brexit entre mans del qual molts en dubten la seva qualitat democràtica. Només un 71% dels britànics va participar en la consulta que els allunya de la Unió Europea.
El 98% dels hongaresos que han votat ho han fet contra la voluntat d’aquesta Unió Europea i Orban ja va advertir que fos quin fos el nivell de participació, ell consideraria políticament vàlid el resultat. Una música que, malauradament, venim escoltant a Catalunya des de quasi dos anys.
La tornarem a escoltar?
Als catalans ja ens han avisat que d’aquí a un any ens demanaran que votem en un referèndum. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha obtingut els vots i les abraçades dels diputats i diputades de la CUP a la moció de confiança parlamentària gràcies a aquest anunci.
El setembre de 2017, si Puigdemont és encara president de la Generalitat –i no acaba ensopegant un altre cop amb l’aprovació dels pressupostos per l’any que ve- ens convocarà a votar sobresi volem que Catalunya sigui independent d’Espanya o no.
Una primera incògnita és en què consisteix un país independent a l’Europa i el món actuals. Però aquesta incògnita ja fa anys que l’arrosseguem i ningú no sembla massa interessat en aclarir-la.
La segona incògnita és perquè hem d’esperar un any sencer. Aquí és on els malpensats asseguren que els impulsors de la independència no tenen pressa a posar en perill els seus sous i subvencions públiques.
La tercera i nova incògnita és en quina mena de referèndum pensa Puigdemont quan planteja que el setembre hi haurà “o referèndum o referèndum”. Té al cap el mateix tipus de referèndum que imaginen a la CUP? O, fins i tot, la CUP té clar quina consulta vol? No vull ni pensar en una votació de l’assemblea nacional dels cupaires per decidir si estan a favor o no del referèndum que proposin els de Junts pel Sí.
Se suposa que tant el PEDECAT com ERC tenen clar que no poden convocar els catalans a les urnes amb un referèndum on no hi hagi un llindar mínim de participació per validar-lo. Fins i tot, el govern xenòfob hongarès no ha gosat saltar-se aquesta norma democràtica bàsica en el referèndum amb el qual pretenia justificar la seva negativa a acceptar la quota de refugiats que la Unió Europea li ha dit que ha d’acollir. I encara sort! Gràcies a aquest llindar, els hongaresos han donat un disgust al primer ministre Viktor Orbán.
La diputada de la CUP Anna Gabriel ha declarat que, per ella, si al referèndum vota un català a favor de la independència més dels que votin en contra, s’ha de donar per fet que Catalunya ha de declarar-se independent. Tant li fa si participa un 10% o un 50% de la ciutadania.
No només hi ha el precedent hongarès. Els britànics van tirar pel camí de Gabriel i ara tenen un Brexit entre mans del qual molts en dubten la seva qualitat democràtica. Només un 71% dels britànics va participar en la consulta que els allunya de la Unió Europea.
El 98% dels hongaresos que han votat ho han fet contra la voluntat d’aquesta Unió Europea i Orban ja va advertir que fos quin fos el nivell de participació, ell consideraria políticament vàlid el resultat. Una música que, malauradament, venim escoltant a Catalunya des de quasi dos anys.
La tornarem a escoltar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada