dilluns, 31 d’octubre de 2016

PEDRO ‘SOLO’

De Ferreres al Periódico. 
Ahir vaig seguir més o menys (sense massa interès, per a que ens entenguem) l’entrevista que Jordi Evole li va fer a qui fins fa un mes era el Secretari General del PSOE Pedro Sánchez.
Al començar l’entrevista, el periodista de la Sexta ja li va dir que es deixés anar, que no posés el freno. Al cam d’una moments li va haver de tornar a dir. Tot i què Sánchez va ser clar en alguns moments, des del meu punt de vista no va voler fer sang, conscient, segurament, que les guerres fratricides mai són bones. Segurament gent que ara està al seu favor sé li girarien ràpidament en contra.
Però el que Sánchez no va dir tot i que ho va insinuar, ho van dir el preàmbul del programa uns militants socialistes que Evole havia convidat per a l’ocasió. Algun d’ells fins i tot va dir que va estar a punt d’estripar el carnet després de la maniobra per apartar-lo del càrrec encapçalada per Diaz i González.
També es va dir que González s’hauria d’abstenir a l’hora de fer algun comentari com els que ha fet darrerament. Una mica de seny sempre és positiu i és quan te’n adones que no estàs sol amb les teves idees i que hi ha molta més gent que pensa com tu, encara que també els hi ha a qui els hi sembli bé tot el que està passant darrerament. Com sempre passa, només el temps posarà a cadascú al lloc que es mereix. Zapatero per exemple va passar de ser, possiblement, el millor president de la recent història democràtica espanyola a ser el principal artífex de la caiguda en picat del partit.
Entre les perles que va deixar Sánchez a l’entrevista d’anit cal destacar la denuncia sobre el poder que tenen les forces fàctiques del país i, a requeriment d’Evole va donar dos noms: César Alierta (president de Telefònica) i el diari el País.
Segons Sánchez, aquestes forces fàtiques van posar tots els pals a les rodes que van poder amb la finalitat d’impedir un govern del PSOE amb Podemos i el suport dels partits independentistes catalans. Aquestes coses s’intuïen (o és que tu no?), però no és el mateix que sigui un rumor que no una confessió d’una persona que ha viscut els fets com a protagonista principal.
La diputada de Podemos Carolina Bescansa que va participar posteriorment a la tertúlia de la periodista Ana Pastor, va dir que estava al·lucinada pel que acabava d’escoltar... Però què és pensava? Benvinguda a la realitat de la política espanyola.
Sempre s’ha dit que els partits polítics miren més pels seus propis interessos que pel bé de la societat. És cert, els fets així ho demostren. I, a sobre, els principals partits (i no només els d’aquest país) estan condicionats pels poder fàctics (digueu-los-hi IBEX-35 o com vulgueu) I sinó, de què els canvis radicals d’actitud de la majoria dels polítics!
Retornant a Sánchez, sembla ser que la seva dimissió dissabte poques hores abans del segon i definitiu ple d’investidura va ser estratègica, ja que de no haver renunciat hauria votat no a Rajoy i hauria hagut de trencar la disciplina de vot dels seu partit.
Segurament que molts dels què m’esteu llegint direu: I què? Efectivament, com sabeu hi va haver 15 diputades i diputats (entre ells els 7 del PSC) que van votar no, però si ho analitzes no és el mateix. Aquest 15 diputats, sobre tot els que no són del PSC, ho tenen molt magre tornar a repetir a les llistes. Ja sabeu allò de qui es mou no surt a la foto; al menys de que Pedro Sánchez tornés a fer-se amb el poder del PSOE. En canvi Sánchez havia de demostrar que ell no és com els altres i abans de contradir un mandat del Comitè Federal va preferir dimitir.
A part de tot això, ara tindrà tot el temps del món (no sé de que viurà sense sou públic ni del partit) per a recórrer la geografia espanyola i buscar suports per a tornar-se a presentar.

Els barons i els capitosts del partit no li posaran gens fàcil. Segur!