dijous, 27 d’octubre de 2016

QUÈ JA TENIM UNA EDAT!

Depuradora d'Amposta
Al meu blog la Via Augusta, fa unes setmanes vaig parlar del tema de les tovalloletes de WC i la campanya que s’ha iniciat des de fa poc per a que no es llencin per l’inodor.
Segons es diu a la campanya aquestes tovalloletes no es degraden tan ràpidament com el paper higiènic de tota la vida i causen greus problemes al medi ambient, sobre tot quan arriben a les depuradores. Per tal d’evitar que se’n vagin per les canonades, es recomana que es dipositin a un recipient... Bé, sense comentaris... Cadascú que s’imagini la situació que vulgui...  
Si heu vist la campanya, no sé vosaltres, però jo no penso fer-li el més mínim cas! Ja esta bé, ja n’hi ha prou!  Ja n’estic fins els nassos de que me sé digui allò que està bé i que he de fer i allò que no hi està i, per tant, no ho he de fer...
Mireu, m’he passat quasi tot l’estiu veient el programa de la 2 Saber y Ganar. Un dia, en un dels apartats dels que consta, els concursants havien de descobrir les capsules de cafè i per tal de fer-ho, els hi van anar donant pistes; el màxim és de 10. Una de les pistes era que era un producte altament contaminant i difícil d’eliminar...
Heu vist cap campanya que digui que no s’ha de consumir cafè en càpsules perquè és perjudicial per al medi ambient? No? Jo tampoc. Potser perquè el distribuïdor més gran (i que té pràcticament el monopoli) és la multinacional Nestlé.
Què consti que jo consumeixo cafè en càpsules, ara bé, la cafetera que tenim a casa ens la va regalar un fill sense el meu consentiment. Jo hauria preferit una torradora de pa... Jo comparo aquesta mena de càpsules amb les cartutx de tòner i ja no pel contaminants que puguin ser, sinó perquè la cafetera, com la impressora, té un cost de compra molt barat, però després el cafè té resulta molt més car que el de paquet de tota la vida.
Com que ja tinc una edat he arribat a la conclusió de que ens enganyen com volen. Només cal una campanya de gran difusió signada per alguna autoritat política o sanitària per a convèncer als ciutadans. En voleu un exemple? La de la carn de porc. Ens diuen que la Unió Europea la qualifica la car de porc com a carn blanca (com el pollastre, el titot, etc.) i que és font de vitamines, proteïnes i no sé quantes coses més... Només fa uns anys, la majoria de dietistes prohibien menjar carn de porc en qualsevol de les seves dietes, sobre tot pels greixos.
Un altre exemple? El peix blau... Quants beneficis no té el peix blau? És ric en fòsfor, carbohidrats, vitamines, calci, etc. En canvi quan érem menuts dient que era perjudicial per a la nostra salut...  
Fa anys vaig aprendre una frase que segurament us complaurà: Tot el que m’agrada és il·legal, immoral, està prohibit o engreixa. Quanta veritat!
De menut no recordo beure aigua durant les menjades. A casa només sé bevia vi o vi amb gasosa. Ara el vi perjudicar la salut dels infants. No crec que hagi cap mare o pare que doni vi als seus fills menuts (jo tampoc ho vaig ver) Però també són perjudicials alguns additius i colorants alimentaris i en canvi, segurament per ignorància, si que se’ls hi dona...

Avui m’he volgut rebel·lar contra totes aquestes actituds interessades ja sigui pels governs, ja per les multinacionals del sector. Ha volgut dir prou a tota aquesta hipocresia de les campanyes interessades on és difícil distingir entre si les fan perquè és realment és perjudicial per a la nostra salut o bé si predominen els interessos econòmics d’algú que, senzillament, té prou diners per a pagar-les.