dissabte, 29 d’octubre de 2016

SOLTANT LLAST

Al PSOE l’incomoda la posició del PSC. El no és no de les dones i homes d’Iceta al Parlament està contraposat al que va aprovar el darrer Comitè Federal dels socialistes espanyols i, per aquest motiu, la gestora que es va crear després del com de ma contra Pedro Sánchez, demana als socialistes catalans que acatin la resolució.
Personalment se’m fa molt difícil entendre com una gestora (creada sempre quan hi ha un buit de poder) es mostri tan intransigent si el que va passar només fa unes setmanes al si del PSOE es pot qualificar de qualsevol cosa menys de democràtic. Forçar a un Secretari General escollit per la militància a dimitir perquè no s’està d’acord amb els seus postulats sense voler esperar un congrés federal com pretenia fer Pedro Sánchez és una maniobra orquestrada per alguns per aconseguir el poder dintre del partir. Un poder que, tal vegada sabien, un congrés no els hi hauria donat mai.
Tot i que ho he dit moltes vegades i és prou sabut, no me cansaré de dir que, encara que s’hi assemblin prou, el PSOE i el PSC són dos partits diferents. O dir d’una altra manera, el PSC no és una federació del PSOE tal com passa a la resta d’Espanya. És per això que al començament de la democràcia una vegada mort el dictador, el dos partits van signar un protocol de col·laboració mútua. És també per això que abans de l’arribada al poder de Felipe González el PSC tenia grup parlamentari propi al Congrés de Diputats i al Senat. En aquell moment al PSOE ja els hi anava be: sempre és millor tenir dues veus crítiques dintre d’un parlament que no una.
Després de la victòria socialista a les generals de 1982 es va decidir eliminar el grup parlamentari del PSC. Un fet que no va agradar a molts que entenien que els socialistes catalans perdien part de la seva personalitat i es supeditaven massa a l’autoritat del PSOE.
Tot i que algunes veus van reclamar durant molts anys el restabliment del grup parlamentari, mai es va tornar a aconseguir.
Des del meu humil punt de vista, si finalment, el PSOE aparta els membres del PSC dels seus òrgans de direcció (que a la pràctica significaria un trencament total), només vol dir una cosa. Què els socialistes espanyols renunciïn durant molts anys a ser alternativa de govern.
Sempre s’ha dit que el PSOE no pot governar Espanya sense obtenir uns bons resultats a Catalunya. L'any 20’7 el PSC va aportar 25 diputats, una xifra mai assolida fins aquell moment que va permetre a Rodríguez Zapatero revalidar la presidència amb uns resultats més que acceptables.
Imagino que si això passa, el PSOE voldrà crear una federació del partit a Catalunya. De fet no seria la primera vegada que s’intentaria. La setmana passada, mentre estava de viatge, vaig poder seguir algun programa de les cadenes estatals que, normalment, no miro quasi que mai. Un dels contertulians d’aquell dia (vaig entendre que era periodista de la Razón i català) va explicar que hi havia hagut dos intents seriosos de crear la federació catalana del PSOE. El darrer després que Mas anés a Madrid a negociar la seva presidència a canvi de la rebaixa de l’Estatut. Llavor Montilla li va dir a Zapatero alguna cosa com: Per damunt del meu cadàver.
El periodista en qüestió va explicar que aquell dia sortia acompanyant Montilla quan aquest va respondre al telèfon i li van explicar que Corbacho (alcalde de l’Hospitalet de Llobregat), Bustos (alcalde de Sabadell) i de Madre (exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet) volien mirar de crear la federació del PSOE. Com sabeu, finalment, això no va passar...
És evident que tal com estan les coses el que es pretén es soltar llast... Ara bé, qui serà el que el soltarà? El PSOE o el PSC?
Pe a molts socialistes catalans el veritable llast per al partit ha estat el PSOE ja que no sempre l’hem tingut al nostre costat.
-Apoyaré el Estatuto de Autonomia que salga del Parlamento de Cataluña... Sabeu qui ho va dir, veritat? Zapatero l’any 2003... I després, com ja he dit més amunt i com és sabut per tothom (o quasi tothom) va pretendre fer president a Mas...
Fa uns anys el PSC estava pel dret a decidir... Més tard per una reforma constitucional que permetés convertir Espanya en un estat federal... Des del PSOE se’ls hi va donar suport... En el primer dels casos, no i en el segon tard i malament...

Si finalment hi ha trencament i es crea una federació del PSOE a Catalunya, molts militants se’n aniran del PSC. Bon viatge companys!!