dimecres, 9 de novembre de 2016

ALS EE.UU. COM A ESPANYA

Aquest matí hi havia molta gent sorpresa per la victòria de Trump a les presidencials americanes. De fet en un primer moment fins jo mateix m’he sorprès...
Només llevar-me he fet una cosa que no tinc per costum fer: posar la tele per veure qui havia guanyat. En aquell moment, tot i que Trump anava clarament per davant de la Clinton, el cert és que encara no es podia dir qui seria el nou president del país més poderós del planeta.
Després d’aquell primer moment, he pensat: De què ens estranyem si aquí passa el mateix!
Quantes vegades hauré dit que Rajoy és el pitjor president que hi ha hagut a Espanya des de la restauració democràtica. Fins i tot pitjor que Aznar! (Què ja és dir molt...)
He comentat el tema amb la meva dona i finalment li he dit:
-Saps quina és la l’única diferència entre Rajoy i Trump? Què el primer no diu ni piu i a l’altre sé li va tot per la boca...
És veritat. Quan pitjor s’ho passa Rajoy és quan ha de sortir en públic. No és (ni de bon tros!) un gran orador. De fet no és ni un orador. No recordo haver-lo vist improvisar mai. En canvi Donald Trump (lo Pato, com li deia fa dos dies) és tot el contrari. Li encanta ser el protagonista i exterioritza tots els seus sentiments. Com deia ahir la Tarribas: Mentre la Clinton ha de portar a d’altres (com Bon Jovi) per a que hi hagi espectacle, Trump és l’espectacle! I si xalarem! Veureu si xalarem durant els propers 4 anys (o los qué te rondaré morena, perquè si ho arriba a fer bé, és possible que pugui ser reelegit per 4 anys més)
Una altra similitud amb Espanya han estat les enquestes. Si ho recordeu, la majoria de les enquestes que es van fer abans de les eleccions del 26-J es van equivocar estrepitosament: donaven menys avantatge al PP que la que va tenir finalment i pràcticament totes donaven per fet el sorpasso de Podemos al PSOE. Als Estats Units ha passat el mateix. Molt poquetes enquestes donaven per guanyador a Trump i l’avantatge que tenia la Hilària semblava no fer témer pel resultat final.
Però no ha pogut ser! De moment als EE.UU (com a tants d’altres països) les dones hauran de seguir esperant per arribar a la presidència. Prefereixen un home misògam abans que una dona... Aquesta seria una afirmació massa simplista. Segurament no és així, però s’havia d’escollir entre els dos i tal com s’ha dit durant tota la campanya cap dels dos reunia les qualitats necessàries per a ocupar el càrrec. O dit d’una altra manera: els americans havien d’escollir entre el candidat menys dolent.  
Per què ha guanyat Trump? Molt senzill, perquè ha fet un discurs molt populista, aquell que arriba millor a l’electorat, sobre tot a les classes més humils i marginals i més incultes (perquè no dir-ho?) Per això ha guanyat a la majoria dels estats de l’Amèrica profunda., com aquí les dues Castelles, Andalusia, Extremandura... Els estats més rurals i apartats de les grans concentracions humanes...
Aquest matí un company de treball m’ha dit:

Què farem d’Iceta?

I és que ahir ho van comentar: ¿Us imagineu que després del suport d’Iceta a la Clinton durant el discurs de tancament del Congrés del PSC guanyi Trump?
Per aquells més despitats explicaré que Iceta va donar suport primer a Pedro Sánchez i aquest va acabar dimitint i difícilment tornarà a liderar el PSOE i després a Hilary Clinton i ja sabeu que ha passat...
Durant l’esmorzar, un col·laborador d’Antena 3 deia amb sorna:

-El que ara ha de fer Iceta és trucar corrents a Puigdemont i Mas per a recolzar-los...
Els hi ha que són malastrucs... Com la pròpia Hilary...