dimecres, 16 de novembre de 2016

Donald Trump i la conferència de presidents

JOAN TAPIA
Periodista

¿És coherent demanar més finançament i deixar Catalunya sense representació en un fòrum on plantejar aquestes peticions?

Des de fa uns quants mesos, quan la CUP es va negar a tramitar els pressupostos del 2016, la Generalitat està paralitzada. Primer va ser el xut endavant de Carles Puigdemont: moció de confiança al setembre per guanyar temps i treballar el sí dels antisistema als pressupostos del 2017. Hi va haver un sí de la CUP a la confiança, com demanava Puigdemont, però res de pressupostos, com volia la CUP.
Després va arribar el debat de política general. Puigdemont va prometre «referèndum o referèndum» el 2017. Amb acord amb l’Estat, com exigia Podem, o fora de llei, el fosc objecte de desig de la CUP. Ara sembla que hi ha un preacord per aprovar la tramitació dels pressupostos del 2017 que la CUP discutirà avui, dissabte, en una de les seves assemblees. Per tant, el Govern continua, sis mesos després, presoner dels antisistema. I en el millor dels casos Catalunya no tindrà pressupostos del 2017 fins ben entrat l’any.
I mentrestant, el Govern governa poc. Això sí, es reuneix, Neus Munté fa rodes de premsa; el Parlament, declaracions que són recorregudes, i es preparen manifestacions en contra de les decisions dels tribunals espanyols.
Aquesta setmana la incoherència ha arribat al màxim. Dijous en el congrés mèdic de Girona, el president Puigdemont va demanar a la nova ministra de Sanitat que l’Estat espanyol resolgués «l’infrafinançament crònic, que en els últims anys s’ha agreujat, que pateix el sistema sanitari català». I la ministra Dolors Montserrat, que a la foto estava radiant al seu costat, es va disculpar i va al·legar que quan el PP va arribar al Govern el 2011, la situació era difícil. ¿Estan els dos governs oberts a negociar sobre «les coses de menjar»? ¿S’ha sentit la queixa de Miquel Valls, el president de la Cambra, que la setmana passada va demostrar que la inversió de l’Estat a Catalunya no para de baixar i el 2015 només va ser del 9%, la meitat de l’aportació catalana al PIB?

Miratges i hipocresia

És només un miratge, com el dels perduts en el desert quan creuen divisar falsos oasis. Són només paraules. No d’amor, com les deJoan Manuel Serrat, sinó d’hipocresia. El Govern de Madrid no dóna senyals de canvi i l’independentisme s’alimenta de declaracions altisonants.
Així, dos dies abans de demanar un millor finançament per a la sanitat, Puigdemont va contestar al Parlament a Miquel Iceta que no pensava assistir a la conferència de presidents anunciada perMariano Rajoy. ¿És coherent demanar més finançament i fer ostentació de deixar Catalunya sense representació en un fòrum on plantejar aquestes peticions? Mentrestant, l’expresident Artur Masgravava un vídeo en què afirmava que el triomf de Donald Trumpés positiu perquè demostra que el que semblava impossible es converteix en possible i, com a conseqüència, Catalunya podia independitzar-se.
La gesticulació permanent (que la CUP confon amb la revolució permanent de Lev Trotski) no soluciona res de res. Al deixar la cadira buida en la conferència de presidents, Puigdemont aposta pel que --Mas dixit-- sembla impossible. ¿Això és el més assenyat?