dilluns, 21 de novembre de 2016

El que el 9-N no va ser

ANDREU PUJOL MAS
Historiador

La setmana passada l’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega,va ser entrevistada a TV-3 pel periodista Toni Clapés. D’aquesta trobada en van sortir uns quants titulars, alguns de bastant sucosos i significatius. En primer lloc, m’agradaria fer esment al lament de la senyora Ortega davant d’una possible inhabilitació, argumentant que això truncaria el seu somni de ser alcaldessa de Barcelona. Això és com si jo, després d’una retirada de carnet injusta, al·lego que la Direcció General de Trànsit (DGT) és culpable del fet que no arribi a ser campió del món de ral·lis. Vull dir que per ser escoltat i esdevenir creïble sempre és millor utilitzar raonaments ajustats a la realitat, especialment quan es té la raó.
  Més enllà d’aquest assumpte més aviat anecdòtic, sí que van sortir a flotació algunes de les tensions internes de l’independentisme.Ortega va explicar que Artur Mas havia ofert a Oriol Junquerasla possibilitat de fer-se càrrec de la consulta del
9-N i que aquest no va voler fer-ho. Sigui així o no, el que és cert és que en aquell moment els punts de vista sobre què havia de ser el 9-N diferien molt entre CiU i ERC. Si bé els primers entenien, després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional, que havia d’esdevenir una jornada estrictament simbòlica amb caràcter reivindicatiu, els segons opinaven que havia de servir per pujar les apostes aprofitant la mobilització ciutadana i fer, d’aquesta manera, un primer acte de sobirania amb conseqüències reals.
Per tant, seria bo especificar de quin tipus de 9-N no es va voler fer càrrec Junqueras
–hi insisteixo, sempre que fos realment així– i per quin motiu. Que el 9-N va ser una jornada de mobilització mot bonica, amb una participació envejable i una gran visibilitat, ja ho sabem. Però la situació política actual, amb la previsió de fer un referèndum vinculant la tardor de l’any vinent, posa en evidència més que mai allò que el 9-N no va ser: el referèndum veritable haurà d’arribar tres anys després.