dimarts, 29 de novembre de 2016

ELS TEMPS HAN CANVIAT

Què llunyans queden aquells anys quan la Revista Amposta trigava 9 mesos en publicar-te un escrit i si finalment ho feia era gràcies a la persistència d’un... O directament ni te’l publicava. Vull pensar que per subversiu, perquè el seu contingut podia acabar influint en el pensament d’una part de la ciutadania i, en un règim de pensament únic, podia tenir fatals conseqüències... Actualment ja no és que me publiquen els escrits sinó que fins i tot me demanen poder-los publicar sense que els hagi d’enviar. Curiós.
Efectivament ahir me va arribar un missatge de la cap de premsa de l’Ajuntament d’Amposta preguntant-me si podien publicar un article que inicialment havia escrit per a Vinaròs News, la revista digital amb la que vinc col·laborant des de fa més de 9 anys i que està passant per un procés de renovació que, desafortunadament, està durant més del compte, fet que produeix que s’hagi hagut d’aturar per a desesperació d’Emili Fonollosa, el seu històric fundador i director.
L’article titulat Parará papa. Parará Pachín el vaig escriure l’endemà de la primera parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea i mostrava la meva desconfiança en que la mesura sigui la més adequada a l’hora de millorar el transport ferroviari de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Com una millora més, sí, però abans s’ haurien d’haver millorat altres coses, com ara la doble línia fèrria entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona, a part de les freqüències de parada i la reducció del temps emprat en els desplaçaments i no només el de l’Euromed a Barcelona...
Però no només això. Dimarts de la setmana passada vaig assistir per primera vegada a la Comissió del Nomenclàtor, ja que les anteriors havien coincidint amb el meu horari laboral i, per tant, no havia pogut assistir-hi.
Al ple d’ahir es va aprovar el reglament que regularà el nomenclàtor i, segons ens va dir la Regidora de Cultura i Ensenyament Inés Martí també els es nomenarien els membres que formarem part d’aquesta comissió.
De la primera reunió en vaig treure la conclusió de que l’objectiu que s’han fixat és ambiciós i que el canvi de denominació dels carrers no es limitarà al Ruiz de Alda i Garcia Morato, els més controvertits i susceptibles de ser canviats (s’ha trigat molts anys en posar el fil a l’agulla) Segurament (no me vull avançar) el canvi també pot arribar afectant a d’altres carrers que no tenen cap relació amb Amposta i, com jo mateix he qualificat moltes vegades, són noms d’una altra època, sense haver-los d’identificar forçosament amb el franquisme, tot i que alguns xisclen per tot arreu, com per exemple Larache (en català Larraix) que és el nom d’una població de Marroc que va pertànyer al Protectorat Espanyol (recordeu que quan l’anomenat Alzamiento Nacional, Franco estava destinat per aquella zona del Marroc)
Sempre que sigui possible estaria bé recuperar els noms que tenien aquets carrers abans de ser canviats pels guanyadors de la guerra. Recordo per exemple el canvi de denominació del carrer Serrano Suñer (originalment era Sunyer) de Gandesa, on s’ubicava la casa familiar del cunyat de Franco pel de Miravet, que era el que havia tingut abans de la guerra.
Els noms que els substituiran seran molt més propers. De gent i fets relacionats amb la nostra terra. Per cert hi haurà una novetat. A les noves plaques dels carrers s’identificarà el protagonista. Per exemple: Hi ha uns carrers darrere del Centre Comercial, proper a l’Eix de l’Ebre que porten els noms de Juan Fernández de Heredia i Hug de Follalquer (o Fullalquer -tal com apareix al rètol- o de Folcalquier -tal com posa a Alcanar), castellans d’Amposta. Un altre castellà i que encara no té cap carrer d’Amposta és Joan d’Aragó (Joan II de Ribagorça) que a més a més va ser el 46è President de la Generalitat de Catalunya (1512-1514)