divendres, 25 de novembre de 2016

HIPÒCRITES

De Vergara a eldiario.es.
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix així la paraula hipocresia: Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.
I per tant la definició d’hipòcrita seria: Que usa d’hipocresia.

Si hi ha algú que encara no ho ha entès, potser millor posar un exemple:


És de ser hipòcrites culpar de la seva mort a la pressió mediàtica que, segons ells, la van sotmetre els mitjans de comunicació; dir que va patir un linxament públic, etc. quan resulta que van ser ells qui la van obligar a donar-se de baixa del partit i la van pressionar per a què deixés l’escó de senadora després de nomena-la l’any passat para blindar-la judicialment.
Darrerament hi ha una pràctica molt habitual que consisteix en linxar el transmissor, als periodistes que fan el que sé suposa que tenen que fer, que per alguna cosa és la seva feina (tal com avui mateix denuncia Enric Hernández, el director del Periódicoinformar) El que passa és que quan un actua malament no vol que es airegen les seves vergonyes.  
Només dos dies abans de morir els líders del que havia estat el seu partit la seguien repudiant amb frases com aquesta:

-Rita ya no pertenece al PP.

De Ferreres al Periódico. 
Els dirigents nacionals del PP saben millor que tu i que jo que a València hi havia una corrupció generalitzada en benefici del seu partit. Coneixien qui eren els corruptes i els tapaven com ja ho havien fet anteriorment en altres casos. Segurament dir que els corruptes eren tots els dirigents no seria exagerar, al menys abans d’arribar a la presidència de la Cheneralitat Alberto Fabra. D’allí no se’n escapava ni l’apuntador... Per tant Rita que durant 24 anys va ser alcaldessa de València sabia de primera ma tot el que estava passant. Com l’Esperança Aguirre a Madrid...
Quan era jovenent, D. Ramón Cinca Piqué, propietari i director de l’Acadèmia Cots me va dir que d’heroi a traïdor només hi ha un pas: guanyar o perdre la guerra.
En política passa alguna cosa similar: d’heroi a infectat també hi ha un pas: passar a estar imputat per la justícia o no estar-hi. Fins que la justícia no t’imputa, pots fer tots els trapitxeos que vulguis que no passa absolutament res. Però has d’anar en compte que no t’enxampin, perquè llavors ho fan com diuen que ho va fer Sant Pere: No el conec de res... No sigui que acabin també sent imputats...
Desgraciadament (o no) la mort d’una persona no la redimeix d’aquells actes perversos que hagi fet mentre vivia.

A partir d’ara proposo canviar la definició d’hipocresia. Podria quedar així:

-Actitud adoptada pels càrrecs del PP després de seva mort d’un dels seus respecte a la que havien adoptat prèviament quan la justícia el va vincular a casos de corrupció.