diumenge, 6 de novembre de 2016

La crisi del PSOE és sistèmica

El trauma de comprovar que el passat d'èxits ha quedat enrere fa molt difícil trobar una sortida a l'actual marasme


CARLOS ELORDI
Periodista

Encara que ningú ho diria veient Rajoy tornar a jurar el seu càrrec, la política espanyola ja s’assembla molt poc a la de fa uns quants anys. S’està produint un gran canvi. L’última fita d’aquest canvi és la crisi del PSOE, un dels dos pilars del sistema vigent fins ara. I que ja ha traçat un tret crucial de la nova situació: el que sanciona que en molt temps, potser definitivament, els socialistes no tornaran a ser una alternativa de govern a la dreta.
Aquesta és la dada que més influeix en l’estat d’ànim dels seus quadros i militants. Malgrat que el PSOE encara no hagi emprès una reflexió sobre les causes i les conseqüències del seu declivi imparable, la seva gent sap que s’ha produït. I el trauma que ha suposat comprovar que el passat d’èxits i d’avantatges ha quedat definitivament enrere ha alterat totes les actituds i fa molt difícil trobar una sortida a l’actual marasme.
El Partit Socialista no compta amb un projecte il·lusionant per al conjunt de la seva gent, a l’abric del qual es podria rebaixar la tensió interna. I no el tindrà en un horitzó temporal previsible. Pel mateix motiu no tindrà un lideratge fort que arrossegui el col·lectiu cap al futur. El pròxim congrés, se celebri abans o després, no taparà tots aquests forats. Serà un mer recompte d’estat de la relació de forces en un partit dividit.
La situació política general es veurà afectada per això. És molt possible que l’abstenció socialista permeti al PP superar la votació d’esmenes a la totalitat del pressupost. Però els socialistes díscols poden pesar molt en el debat sobre el seu contingut. O quan s’abordi la reforma de pensions. I Rajoy es pot trobar amb un PSOE dividit quan li demani suport per afrontar la qüestió catalana.
Amb un congrés com l’actual, un escull difícilment superable pot aparèixer en qualsevol cantonada del recorregut del Govern. I el lloc comú que unes noves eleccions reforçarien el PP pot ser