dijous, 24 de novembre del 2016

LA RITA, UNA DEL SEUS

Espero i desitjo que sigui l’última vegada que dediqui un comentari a la Rita Barberà. Avui ho faig portat per les circumstàncies, no tant per la seva mort, sinó pels comentaris que es van fer i els fets que es van produir ahir.
Una mort, per desgraciada que sigui no redimeix ningú dels actes comesos durant la vida. La mort no fa ningú més bo ni més dolent, encara que, normalment, quan algú mor (i de manera hipòcrita) sé sol recordar els fets positius més rellevants:

-Barberà ho va donar tot per València i pel PP. Estic enormement agraït. (Mariano Rajoy dixit)
    
M’encantaria posar sobre una balança tot allò que la Barberà va donar a València i el que va prendre als valencians i valencianes. No he conegut mai alcalde que durant els seu mandat no hagi fet coses bones per la seva ciutat o poble. Tots miren per passar a la història deixant la seva empremta promovent equipaments o esdeveniments rellevants, tot i que de vegades no sigui una prioritat per al poble i tingui una dubtosa rendibilitat (i no miro a ningú...) En canvi si això s’ha fet de forma irregular (com per exemple cobrant comissions de les constructores), no volen que se’n parli.  
Durant el regnat de la Rita (a part de bon alcalde s’ha de ser honrat per a no caure en l’autoritarisme i la demagògia quan es té majoria absoluta) és evident que va fer coses bones per a la seva ciutat, però ara mateix me ve al cap quan volia obrir una gran avinguda fins la mar passant pel mig del barri del Cabanyal, un dels més populars de València. També s’hauria projectat si en lloc d’un barri humil hagués estat de gent benestant i, possiblement votants del PP?        
Els bons alcaldes són aquells que són propers a la seva gent i no només als seus votats; són aquells que no fan excentricitats, sinó que es preocupen per allò que el seus conciutadans necessiten; són aquells que prioritzen l’atenció amb els seus ciutadans i no que te facin esperar dies i dies... I això si és que t’acaben rebent! (I no ho dic per ningú...)
Sembla ser però, que aquesta definició del que seria per a mi un bon alcalde no és compatible amb la forma de ser de la Rita. Un alcalde altiu, arrogant, prepotent, etc.  (tan me dóna si alguna d’aquests adjectius sigui sinònim, així encara ho remarco més) mai serà un bon alcalde, encara que tregui majories absolutes i digui que es desviu pels seus conciutadans. Ne vaig conèixer a un que sempre deia que es partiria el pit per Amposta, però que tractava als membres de l’oposició com sers inferiors...
Ahir personatges com Celia Villalobos van sortir en defensa de la trajectòria política de la Rita i carregant contra tots aquells que, segons ella, l’hem linxat políticament parlant (com veieu m’incloc en aquest grup) Però Celia Villalobos (com tota la resta de peperos que ahir van sortir en defensa de la política valenciana –per cert, de iaio català, de Reus concretament-) van tenir un gran oblit: El Tribunal Suprem la va citar a declarar com a imputada pel blanqueig de capitals pel cas Imelsa. No me direu ara que el Tribunal Suprem està controlat per l’oposició? Com a molt serà independent, què és la situació que sempre hauria de complir qualsevol tribunal, jutge o magistrat.
Tampoc van recordar que el seu partit la va donar de baixa de militància (tot i que tenia el carnet número 2 del partit) i que al Senat la van relegar al grup Mixt després de mirar de blindar-la precisament per a evitar allò que semblava inevitable: el seu processament per corrupció.
Sabeu que penso? Què la seva baixa de militància va ser només una pantomima a la mateixa alçada de la que va fer fa uns anys Convergència amb el Molt Poc Honorable. De fet, fins ahir 23-11-2016, Rita Barberà seguia sent una més de la gran família popular. Per això avui Mariano Rajoy acudit al seu enterrament, acompanyat d'altres càrrecs del partit. Llàstima que no s'hagi trobat amb Aznar que havia criticat les formes com sé la va apartar. La sang no hagi arribat al riu... A veure si hi ha una altra ocasió per a que passi.