dimarts, 29 de novembre de 2016

L'aposta del Partit Socialdemòcrata Popular

JESÚS RIVASÉS
Director de 'Tiempo'

Els rumors sempre abunden a Madrid, però amb el nou Govern s’han reduït molt. A més a més, cap és catastròfic com els de fa mesos i els que Josep Pla desgranava en les seves cròniques de la República. Mariano Rajoy «pell d’elefant» –Merkel dixit– deixa fer i encarrega als seus ministres que tirin endavant els Pressupostos Generals i a la vicepresidenta que mogui alguna fitxa a Catalunya. Adverteix, sense dir res, que sense moure’s del mateix lloc ara presideix un dels governs més estables d’Europa, el Govern del Partit Socialdemòcrata Popular que ell mateix lidera.
L’inquilí de la Moncloa sembla abraçar la teoria que el PSOE va governar gairebé 14 anys perquè era el partit que més s’assemblava a la societat espanyola, una societat que experts molt alabats defineixen com a «conservadora de centreesquerra», encara que altres més agosarats, com José Luis Feito, la van qualificar de «socialista de dretes». Per això, Rajoy ha format un Govern amb uns ministres de fidelitat «marianista» i que viuen, treballen i fan política molt confortablement en els amplis i difusos límits de la socialdemocràcia. Un equip que apel·la a l’aspecte social a la mínima i en què Luis de Guindos, el penúltim liberal, seria l’excepció que confirma la regla.
Rajoy, marca de la casa, ignora i permet pugnes i rivalitats en un equip més «marianista» i socialdemòcrata que mai. Toca Pressupostos i la resta ja arribarà. Cristóbal Montoro, per exemple, parla amb els socialistes Pedro Saura i Valeriano Gómez. Luis de Guindos, per la seva part, amb Luis Garicano, de Ciutadans, i amb el Financial Times, que també importa. Hi ha urgències i menys urgències. Corre pressa aprovar el sostre de despesa i enviar a Brussel·les els plans d’ajust. El PSOE donarà el vistiplau al sostre despesa perquè és vital per a les comunitats on governa. Ciutadans acceptarà tot el que no sigui una rebaixa i el Govern del Partit Socialdemòcrata Popular hi dirà amén. Les previsions que exigeix Brussel·les no són problema. Les envia el Govern i punt. Un altre assumpte són els Pressupostos. S’ha d’ingressar més, però tots pretenen gastar més.
Rajoy «pell d’elefant», tot i els afalacs de Merkel, no vol embolics. Res de pujades d’impostos impopulars, és a dir IRPF, IVA i fins i tot carburants i potser tabac i alcohol. L’Espanya «conservadora d’esquerres» o «socialista de dretes» aplaudirà, però, que augmentin els de les empreses i és el que hi haurà. També s’alegraria amb més impostos als rics, però Rajoy –a diferència dels populistes– sap que no sols no ingressaria més sinó que provocaria fugida de capitals i, a l’inici de l’era Trump, els temps no estan per a això.

Pròrroga pressupostària

Els Pressupostos, per ara, estan en l’aire. El PSOE cedeix amb el sostre de despesa, però res més, i el PNB, de moment, tensa molt la corda. Els ministres de Rajoy, per si de cas, anuncien que, una vegada aprovat el sostre de despesa, sempre es poden prorrogar els Pressupostos, fins que hi hagi eleccions. Aposta.